Teologia de les gallines

Si bé tot escrit que es preui hauria d'éssert començat per un títol suggerent, atractiu i a la vegada revelador d'una trama meditada, profunda i exemplar, aquesta que ara ens disposem a escriure no pretén sinó ser un reflex, més o menys encertat, d'una societat tan diferent com diversos són els ulls que s'atreveixen a observar-la.

Si efectivament és el nostre propòsit proseguir amb aquesta història, seria ara de rigor que en donéssim una pinzellada sobre el seu escenari, el qual, lluny d'ésser el palau d'alguna gran majestat o el pont sota el qual dos enamorats mostren la seva passió, rep complaent els seus protagonistes sota el - per a alguns antiestètic- nom de Chat Bcn + d 40!, perfecte punt de trobada per als sectors més obscurs, anònims, subterranis i tanmateix encantadors de la Ciutat Comtal.

El nostre relat comença, per ésser precisos, a les vuit i trenta-cinc d'una plujosa nit de dissabte, seguint la línia d'aquella grisa primera setmana de febrer, quan els ulls inquiets d'un executiu insatisfet van mirar àvidament la pantalla de l'ordinador cercant quelcom que li pogués omplir el buit d'un matrimoni fracasat de quinze anys. D'aquest, ara només li quedaven algunes restes de maduixes amb nata sobre el llit, fruit d'una esborrajada nit de sexe en la qual ell no havia tingut cabuda. Després d'aquell moment en què va descobrir la seva dona, concentrada en el seu clímax amb un home per suposat més jove, més alt, més ros i més potent, tan sols es van succeir els sorolls d'un gerro trencant-se, unes maletes tancant-se, i una porta a la qual van seguir les passes de dos enamorats que el deixaven sense pena ni glòria.

Ara, però, exactament 2:37 hores després de la partida, ell es trobava allà, davant del seu ordinador estimat, que antany li havia mostrat aquelles dones encuirades, ajudants en l'àrdua tasca de suportar els seu matrimoni, i en el qual ara esperava trobar algun tipus de recolzament. Bé fruit de la casualitat, bé per designi de la divina providència, els seus dits nerviosos i - segons ell- massa prims, el van portar a una icona petita però cridanera, en la qual es podia dificultosament llegir: "Chat BCN + d 40! Entrar". Sense aturar-se a pensar en perquès, només obeïnt al seu instint - el mateix que li havia portat a entrar a casa una hora abans de la prevista- hi va accedir, descobrint una mena de pantalla blanca on començaven a aparèixer les primeres frases de la gent que s'hi reunia, afanada en els seus objectius, ja fossin d'amor, amistat, o, com habitualment es diu, d'amor sense sexe o sexe sense amor.

Cor_salvatge_47: uuy, k ns stem posant romàntiks, eh?
Pepe_bcn: no...jo ja fa tmps k no m poso cursi...
Cor_salvatge_47: ooo, k passa k s t'ha punxat la Wendy??
Pepe_bcn: ...
[Estel_damor43 ha entrat al saló]
Maduret_cam: jajajajajaja, mol bona aksta!
Cor_salvatge_47: Hola, Estel_damor43!!!
Pepe_bcn: Holaaa
Estel_damor43: Hola a tots!!! ( Sóc una dona sincera, amiga dels meus amics i amb un gran cor. Busco un home intel·ligent i obert que em faci veure el costat feliç de la vida)
Maduret_cam: Nena, q no t canses mai d posar-hi la "introducció"? jajaja
Estel_damor43: Què passa??
Cor_salvatge_47: Deixa'l, k s li han acabat ls viagrs i fa tmps k no treu el bitxu a passejar
Pepe_bcn: jijijij
Maduret_cam: tu sempr = d graciosa... eps! K tnim 1 visitant !! Hola, Maduixes_i_nata !!
Cor_salvatge_47 : Holaaaaaa

Acompanyat d'una gota de suor freda que congelava el seu front, un pensament de terror va envair la seva ment, com si haguéssin descobert el seu cau furtiu des del qual havia pogut observar aquell microcosmos replet de pensament aliens. Puerilment i tímida, com si estigués a punt de cometre una innocent dolenteria a la qual la mare respondria amb una mostra de la seva inesgotable capacitat per xisclar, recozà els seus dits, ben pausadament, sobre una de les tecles on restava una gran « H », tornant-se els seus moviments posteriorment més ràpids fins a poder formar la paraula...

Maduixes_i_nata : Hola
Cor_salvatge_47 : Holaaaa, k tal ?
Maduret_cam: Q tal, wapixima?
Maduixes_i_nata: Bé, és que sóc un home...
Cor_salvatge_47: OoO! Això stà molt bé jejeje
Estel_damor43 : I d'on ets, Maduixes_i_nata ?
Maduixes_i_nata : D'aquí, de Barcelona.
Estel_damor43: i ets solter?
Pep_bcn: (Nena, controla't!!) jijiji
Maduixes_i_nata: Bé, suposo que fins fa un parell d'hores no, però ara... bé, tampoc no en voldria parlar.
Pep_bcn: Ah...
Cor_salvatge_47: Hosti...wenu, i k fas per akí?
Maduret_cam: lligar, com tothom!!
Cor_salvatge_47: No tots nem tot l dia calents com tu, eh?!
Pep_bcn: jijiji
Estel_damor43: Jo estic buscant un home sincer, entre 40-45, amb un gran cor, que estimi la natura i sàpiga veure les coses bones del món, i sobretot...
Cor_salvatge_47:...q m faci veure el costat alegre de la vida, nena kalla una stona!!
Estel_damor43: que em faci veure el costat alegre de la vida.
Pep_bcn: ja la tnim tots gravada a la memòria akesta...jijiji
Estel_damor43: què passa???
Maduret_cam: Eis, k m truken per telf.
[Maduret_cam es troba no disponible]
Cor_salvatge_47: Deu ser la seva dona jajajaja
Estel_damor43: bé, retornant al convidat, què t'ha portat per aquí, Maduixes_i_nata?

De manera repentina, els seus dits es van veure transcribint febrilment un cúmul de pensaments, emocions i sensacions que havien estat atropellant-se a l'interior del seu cap. Es va retrobar un cop més durants els primers anys de la seva adolescència, quan tractava d'explicar a un diari buit, tant de contingut com de sentit per a ell, els moment d'angoixa que li costarien anys després unes sessions de teràpia de grup.

Tanmateix, gairebé 30 anys després d'aquells intents infantils d'amagar-se de la realitat sota les pàgines d'un diari, podia contemplar com les seves paraules sí que tenien resposta, al temps que les seves pròpies respostes generaven d'altres preguntes, formulades per uns ents que, malgrat estar desprovistos de cos i rostre, van aconseguir que cada dia mantingués una esperança basada només en lleis de l'electrotècnia. Però tot canviaria quan , aproximadament dues setmanes després d'aquella trobada amb "l'allò" de l'altre banda del monitor, durant una assolellada tarda d'un dissabte de finals de febrer...

Cor_salvatge_47: Sí, ja s on dius, s al costat d casa mva.
Pepe_bcn: sips, jiji
Estel_damor43: Home, a mi si a la tornada em pogués portar algú...és que a segons quines hores la combinació està fatal.
Maduret_cam: Tranki, Estel_damor43, k dsprés t puc portar jo, xro l k no t'asseguro s on acabaràs dormint jajaja
Cor_salvatge_47: Nen, tu fa tmps k no...oi? Vols deixar d dir porcads???
Pepe_bcn: Li haurem d'nviar a un "Massatges a mil" d'akests...jijiji
Cor_salvatge_47: L'altr... si tan desesperats steu, xq no us neu junts al llit vosaltres dos?
Pepe_bcn:jijiji
Maduret_cam: Mira, kina bona idea, oi, carinyu? Jajaja
[Maduixes_i_nata ja es troba disponible]
Cor_salvatge_47: Eps, Maduixes_i_nata, al final em kdat a 2/4 de 9 akí a Plaça Eivissa, ok?
[ Estel_damor43: Sóc una dona sincera, m'agrada la naturalesa, la literatura i la música. Em considero oberta, afectuosa i amiga dels meus amics. Busco un home similar, amb un gran cor i que em faci veure el costat alegre de la vida]
Maduret_cam: Un altr cop l costat alegr d l vida?? Jajaja
Cor_salvatge_47: Osti, tu, stik d ls tevs kampanys publicitàries, nena...
Pepe_bcn: si ja t coneixm tots! Jiji
Estel_damor43: ho sento...és que ho vaig posar ahir perquè sortís el missatge cada deu minuts, i ara no sé com es treu...
Maduret_cam: dona havies d ser...
Cor_salvatge_47: Torna-ho a dir això i t juro k aksta nit tu t keds sens dents!!
Maduixes_i_nata: ja he mirat on queda i em sembla que ja hi sé anar. Com m'heu dit que es diu el local?
Cor_salvatge_47: s l Louise Se Va.
Maduixes_i_nata: Val, gràcies
Maduret_cam: Sí, jo una vgada hi vaig anar amb una dona...k x suposat no era la meva Jajaja, la mva stava a casa fotent-s un tip d veure "Rosalinda" Jajajaja
Pepe_bcn: Osti, jo aksta la veia també!
Estel_damor43: Ei, nois, us deixo, que m'haig de començar a arreglar. Després ens veiem. Adéu!
Cor_salvatge_47: K dius??? Xrò si nkara kden 2 hores!! Aviam si ara t posaràs com una "muñeca pepona".
Pepe_bcn: si, això staria bé jijiji
[Estel_damor43 ha abandonat el saló]
Maduret_cam: Mira, sembla q ja ha abandonat "la casa" Jaja
Maduixes_i_nata: Bé, jo crec que també me n'aniré, que encara haig de fer coses a casa...
Cor_salvatge_47: OoO! Un home k neteja, això deu ser 1 nou prototip!
Pepe_bcn: Vinga, a10!
Maduret_cam: Fins dpsrés!
[Maduixes_i_nata ha abandonat el saló]

Aquella assolellada tarda va donar lentament pas a una plujosa nit de dissabte, on les petites gotes de pluja jugaven entremaliades amb les puntes dels seus cabells. Amb cada passa que donava, amb cada rostre que tímidament li retornava la mirada, el seu cap intentava reconstruir maquinalment unes faccions a partir d'unes lletres que havien semblat provenir del buit més absolut. Si el rellotge no li fallava, la qual cosa era certament improblable donada la pulcritud i exactitud que l'acostumaven a caracteritzar, restaven proximadament uns dos minuts per al començament de, sense cap mena de dubte, la cita més estranya que mai hagués pogut presenciar durant la nit barcelonina, i aquesta semblava absolutament decidida a revelar-li els seus secrets.

Finalment, quan l'espera es tornava ja del tot improrrogable, van aparèixer, d'una manera discreta i silenciosa, les vint-i-set lletres de l'alfabet que confluien ara formant quatre personatges de característiques dispars, els quals se saludaven amb repetides fórmules de cortesia. Sent la tensió ja evident, i mancant en l'ambient les habituals bromes i rialles que semblaven haver-se dissipat sense deixar rastre, van decidir passar a l'interior, posant així l'inici a una vetllada de final desconegut.

Cor_salvatge_47, la primera en pronunciar-se amb un to míniment decidit que po
gués trencar la monotonia dels moments inicials, es trobava sota l'aparença d'una dona forta i amb idees clares. Remenava amb avidesa el seu San Francisco mentre explicava calmadament les vicissituds d'un matrimoni abandonat per voluntad pròpia, amb un home que definia com a extremadament egoïsta, orgullós, i amb una vida sexual que resultava ridículament còmica, limitant-se segons deia, a repetitives postures en el mateix indret i amb els mateixos mitjos negres que es col·locava a mode de fetitxe, i que provocaven en ella una repugnància extrema. D'aquesta manera, abans de perdre el seu humor i la seva paciència, decidí, un bon matí de diumenge, abandonar ambdós, marit i mitjons, emportant-se com a únic record una petita Yorkshire Terrier que, com a mínim, no sabia utilitzar el comandament a distància.

Pepe_bcn, home escanyolit, d'aspecte gairebé malaltís, mirava reflexivament la seva cervesa mentre explicava amb titubeigs els alts i baixos de la seva petita història. Mai no havia estat casat, sense fills, i amb una propietat privada que no sobrepassava els 8 metres quadrats d'una habitació de casa dels seus pares. Encara que no gossés declarar-ho, la seva vida sexual s'havia sempre limitat a petites escapades als bars ambients dels barris marginals de la ciutat, on, amb una mica de sort, alliberava la seva sexualitat reprimida amb algú de la seva mateixa condició. A banda d'això, les estones de chat i els banyadors masculins durant l'estiu constituien les seves úniques alegries a la vida, si no comptem els freqüents somnis on li apareixien totes les branques de seguretat ciutadana, entre les quals li resultaven especialment desitjables les de policies i bombers.

Estel_damor43 era, sense cap mena de dubte, la companyia més extravagant amb què hom podia trobar-se. Les hores que anteriorment havia requerit per arreglar-se es veien ara escandalosament reflectides en un barret rosa, més propi d'una col·lecció de moda de la transició, un espès maquillatge que cobria el seu rostre, i un vestit que feia perfectament joc amb la Fanta de taronja que puerilment remenava. Gairebé extreta d'una programa infantil, deixava no obstant un halo de tendresa per allà on passaven les seves sabatetes blanques. Professora de primària, enamoradissa i catòlica, caminava cercant l'home que "li ensenyés el costat alegre de la vida". Malgrat tot, encara que de vegades fos primavera per a ella, feia sempre les arrels quadrades sense equivocar-se i reprimia els seus desitjos més inconfessables en monòtons llibres d'autoajuda.

Maduret_cam es definia a si mateix com un amant de la vida i dels plaers i, com es podia comprovar, del gin tonic. D'aspecte corpulent i pelut en extrem, afirmava tenir els papers del divorci tramitant-se, la qual cosa li permetia visitar de tant en tant algunes cases de senyoretes que li satisfeien les necessitats del moment, sempre que la seva cartera s'ho pogués permetre. I si la carn humana no es trobava disponible, no dubtava mai en proveïr-se abundament de suports audiovisuals de tota mena, els quals eren gairebé sempre interromput per les incessants trucades d'una ex-dona paranoica que demanava una reconciliació. Malauradament, ell ja s'havia cansat feia temps de les obligacions romàntiques a les quals es veia sotmès, de manera que per voluntat pròpia s'havia despedit de la dona perfecta, les cartes perfumades perfectes i els llits perfectes coberts amb pètals de roses per tornar a viure d'una manera més acord amb la seva il·limitada líbido.

Els minuts passaven a mesura que desapareixien les gotes de pluja d'aquella nit barcelonina de dissabte. La barreja euròfica de riures i alcohol semblaven dissipar la tristesa que havia estat present exactament dues setmanes abans, i només era ocasionalment enterbolida per les imatges de maduixes amb nata que acudien a la seva memòria. Tanmateix, quan les ulleres començaven a perdre el punt d'equilibri just, clara manifestació d'un cansament que anticipava un imminent comiat, un dit suau, sedós i angelical va recórrer el costat del seu coll, baixant delicadament com una ploma cap a la camisa, al qual se succeí una càndia veu que deia:

Cor_salvatge_47: Si vols, m pots dir Anna...