Temps sense tu...

Tic- tac, tic-tac, el temps corre, i jo segueixo aquí sentada veient com s'escapa entre els meus dits. Segons que no he aprofitat, minuts morts perduts en la immensitat del temps. Però jo segueixo aquí, sense gosar casi ni respirar, pensant en com sonava la teva veu cad matí quan em despertaves, com eren de macos aquelles somriures que em dedicaves quan em veies trista. Ho recordo molt bé, i ara sento que per molt que faci, tots els minuts que no comparteixo amb tu, són inútils i eterns. Sento que he mort... i que no tornaré a néixer.