Temps diferents (I)

Un relat de: North

Dues persones es troben. S'assemblen. Juren estar sempre… creuen sentir, s'embriaguen juntes d'acord amb un sentiment que ells anomenen "estar enamorats"… cau la paraula fàcil: T'estimo… S'esquerda o potser fins hi tot es trenca…
El temps abraça la paraula fàcil o la desterra per sempre d'aquella unió pactada per dos.

Se n'adonen. Tard. Callen. Desconcert i poques paraules i les que surten són estranyes, fredes, diferents, nervioses, desconegudes.
I de cop i volta desconeix el rostre d'ella. L'expressió musica (de musicar) un final inesperat i desesperant… Ja no s'assemblen tant… es desconeixen. S'apaguen. Es perden i no tornaran a trobar-se mai més.

Un rètol informarà amb llum de neó: "L'amor ha mort"

Comentaris

  • perdre el nord[Ofensiu]
    perunforat | 11-06-2007

    T'he tornat a llegir i saps per què?Pel teu nom i aquest títol de "temps diferents". El nord, gran nord...tinc un petit escrit sobre el nord, el perdre el nord..Sempre tot tan ordenat, apunt, sense sorpreses, saps que serà el demà, així ho vols, així ho has pensat...Saps qui tens al costat, amor per tota la vida, ha de ser així, fa una bestiesa d'anys que és així, no pot ser una altra manera. I quan te n'adones, és cert...les cares han canviat...es veu a les fotografies, es veu en els somriures, amb la mirada perduda quan sona una tango versionat per Calamaro....Ja veus, potser sé del que parles en aquest poema, però com penso ara, després d'algun temps...Ni t'imagines com és de sensacional perdre el nord, és el millor regal que em podia donar la vida, ser però per uns instants perdre't en algun lloc que ves a saber on és: el gran nord!i la lluna de guia!
    Per tant, endavant, com el teu nom diu...el nord ha de ser el nostre nord i no caure en tenir clar quin és el nostre camí, mai se sap, oi?

  • En el títol[Ofensiu]
    Frida/Núria | 05-06-2007 | Valoració: 9

    ho dius tot. Bon pema.
    Salut!