Tempestes

M'aixugo les llàgrimes amb l'envers de la mà,
ara sé que mai més hi haurà una segona part,
no es pot tornar enrera si vols anar endavant.
Ella regalima pels dits que et van acaronar.

Així desitjaré amb totes les meves forces,
que les nostres llàgrimes facin tempestes,
descarregant sobre qui ens han fet plorar.
Esperant el dia en que la mar torni a amainar.

Esclatant amb duresa amb tota la ràbia,
xocant amb violència contra les roques,
fent bocins de les més dures pedres.
Recordant quan juntes ens sentiem volar.

Ara dic adéu al manyoc de ferros i runa,
algun dia foren sostres, terres i parets,
mirant-te, amb prou feines et reconec.
Parlant amb la runa sobre el que li va passar.

Pel davant queda molt camí per recòrrer,
són moltes coses per començar a fer,
aprenent del passat, tornant a començar.
Engegant-nos de nou, però sense oblidar.

A l'Hamsa