Temors

Un relat de: Ramon Sampere i Padrós


Temo, sobretot, la ignorància,
que fa del no-res, sentència
i de la virtut, rialla.

Temo, sobretot, la vanitat,
que s'emborratxa amb els rics
i renega dels pobres.

Temo, sobretot, el poder,
que abaixa el cap davant el fort
i trepitja el més dèbil.

Temo, sobretot, l'equitat
que en fa de la igualtat, senyera
però de l'amor, deixalla.

Comentaris

  • MOLT EM TEMO QUE,...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 08-06-2004 | Valoració: 9

    Molt em temo que estic al davant d'un poema, fet per un poeta de cap a peus; m'he llegit els dos anteriors, i són dignes de comentaris positivistes al cent per cent.
    Qualitat notable en expressar allò que et fa sentir temorós, concretament en aquest poema exclusivament parlant.
    Salut, i a continuar demostrant tot el què vals!!