Taurons amb corbata

Veig una roda de foc,
Salten espurnes d’aquest món podrit,
Veig una roda que traça una espiral
De futur adolorit.

Veig una flama que crema
El paper de la realitat,
Un paper amb massa esborralls que el maculen,
Un paper que és excel·lent combustible.

Sento els crits d’aquells que resten al silenci,
D’un parell de metres sota terra,
Sento els seus planys que inquireixen
Per què cony serveix la guerra.

Noto al vent la flaira dels canons,
I veig a la tele els rostres de tots aquells presidents
Que es reparteixen la carnassa
Com horribles i sanguinaris taurons...

... amb vestits cars i corbata.