Targetes

Sortir volant per la finestra de casa,
perquè se'm posa l'avorriment al cap;
tinc ganes de cridar ben fort als quatre vents,
i saber que sóc viu entre els vius, ara mateix.

( les targetes de crèdit em consumeixen )

Et miro de reüll per alliberar-me,
i regalar una mica d'alegria als meus ulls;
la mirada trista perduda a l'horitzó,
buscant aquella rialla que guardes per mi,
sentint el teu poder, tal i com m'agrada.

Controla els meus sentiments;
fes-me riure a mi també,
i treu-me els neguits que m'arrastren per les clavegueres depressives que tinc al cap,
perquè tot sol no me'n surto,
i no sé què fer ni cap on tirar.

Els llamps i els trons,
les tempestes i les pluges,
les pors,...

Fins i tot els lladrucs que sento d'un gos,
em fan la vida impossible,
i no em deixen tranquil;
no puc acariciar aquesta cara de nina que tens,
perquè tinc els dits enrampats a la sol·litud d'una nit massa freda,
i se'm congelen les idees que tinc per tu,
amb els sentiments danuyats i morts.

Semblen camps de futbol buits,
sense ningú que cridi enlloc;
sense cap mena d'esperança que revisqui la il·lusió de les coses.

Són les targetes,
una de les culpables de les moltes coses que m'angoixen;
aquesta puta societat que ens consumeix de mica en mica,
i sense descans.