Tardor

TARDOR

Sobre un coixí d'herba verda,
plouen fulles dels arbres,
dansades per la brisa suau.

El sol s'amaga rere un núvol gris,
que de tan trist, comença a plorar.

Segueixes estirat sobre el coixí, ara d'herba mullada.
Sents l'olor de terra humida,
sents les gotes que et regalimen per la cara.

T'aixeques, comences a caminar.
Arribes a casa.
Darrere teu, un rastre d'aigua.

Escorres la roba,
soroll d'aigua caient.
Una petita font que s'apaga.

Estens la roba.
Un feble raig de sol s'escapa entre el petit núvol trist.
La tempesta s'ha acabat.