Tantes coses...

Tantes coses he perdut ja
que no em queda
ni el record per reviure-les:
Buscar-te més enllà dels estels
i sota les aigües fredes dels mars
és ja només un motiu
per no deixar de banda el respirar...
i continuar sobrevisquint
sota una ombra totpoderosa
que m´ha canviat massa coses.

Vaig somiar morir als teus braços
i ara sé que no podré més
tornar a mirar-te
sense que aquella melangia
em cobreixi de foscor
fins morir ofegat de llàgrimes
que mai més reconeixeràs !

Tantes coses he perdut ja
que no sé ni si sóc qui sóc
o tan sols, i per instants,
un malson fet realitat.

Tantes coses, tantes...
que no en tinc prou amb una sola vida
per dir-te com et vaig estimar.