Tanco la nit, i ella em respon

Tanco la nit adormida als meus ulls clucs;
desperto el cantar de la veu amb timidesa,
i recordo la son companya que m'ha deixat.

Torno de la cançó que m'ha sentit la veu;
deixo el soroll suau i tendre de la música,
i somio la redistribució de l'espai a la casa.

Tanco la nit adormida,
desperto el cantar de la veu,
i recordo la son companya;
torno de la cançó,
deixo el soroll suau, tendre,
i somio la redistribució de l'espai a la casa.

Perdut, recupero el sentit,
i me'n torno a dormir de nou;
bentrobat, estirat al meu llit fidel,
reposo en el coixí que em protegeix.

Responc a la pregunta del perquè m'aixeco,
abraçat al meu amor sincer que tinc al costat;
li dic que m'estimo el seu cos,
i amb les seves mans em fa una carícia a la cara,
i una altra al front,
i em diu t'estimo,
i fem l'amor amb tots els sentits a flor de pell.

Ella és la resposta al perquè de les coses;
tanco la nit, i ella em respon.