Tancat i barrat!

On esta la Il·lusió?
La nostre Il·lusió?
Aquelles mirades profundes i sinceres?
Aquelles ganes de compartir mil i un projectes?
Aquelles paraules... On només sabíem parlar d'un "nosaltres"!
On només dèiem que el futur seria nostre!
Aquells somriures compenetrans!
Imaginava, desitjava, volia, somniava amb una vida feliç al teu costat!
Només demanava fer de nosaltres una vida conjunta, on qualsevol petita cosa la féssim nostre i per sobre de tot, estimar-nos com si no hi hagués un demà!
Però m'és impossible, tot trontolla.
Tu i el teu projecte, m'ha fet ser una altre persona, intranquil•la, nerviosa més de lo normal, insegura i el pitjor de tot.. Tu estas igual!
Incapaç de demostrar-me el que forma part de tu, amb total naturalitat!
Ho he intentat de 1000 maneres, però és inevitable, l connexió està trencada.
Em sap greu... Però crec que junts ens estem fent mal, m'és difícill i complicat.. Perque n'estic enamorada, perque et vull i et necessito...
Però...
Gaudeix dels teus projectes... De la teva vida..Però no comptis amb mi...!
Em sap molt de greu...
Bona vida tinguis!
Benvingut 2016!