tall de rall

En el bell mig del paladar,
malgrat no es veu, hi tinc un tall.
Em vessa al cos, m'omple de sang,
pregon, profund, i vertical.

Jo en sé la font d'aquest meu mal:
anar pel món emmetzinant,
llançant a despit el mesquí rall,
amb el menyspreu del meu besar.

En el bell mig del paladar,
malgrat no el veus, hi tinc un tall
i ara el teu bes té gust de sang.