T'acompanyo en el sentiment

Vine, vine aqui.
-On vols que ho fem?
-Seu aquí, al marbre del lavabo.
-No hi arribaràs. Aquestes coses estan fetes pels homes, no pels taps de bassa.
-Mira, Elena, no em toquis els collons, que la que volia fotre un clau eres tu, no jo.
-Ai, no, tu no volies. Et porto obligat, vés.
-Si, està bé, reconec que m'has despertat el morbo. Però la idea és un pèl agosarada.
-No ho sabrà ningú, home.
-Sí, d'acord. Però tanquem bé la porta. Cony, no hi arribo!
-Ja t'ho he dit. Però, ja que estem així... podries apartar-me les calces i...
-No estem per preàmbuls, Elena.
-Què poc eròtic i romàntic ets, Lluïs!
-Et recordo que estem a casa teva, que està plena de familiars teus i que fa una hora que hem enterrat al teu marit. Com comprendràs, passo de romanticismes. Si tens un d'aquests atacs teus de furor uterí, no em vinguis amb romanços!
-Ets un animal, Lluïs.
-Baixa, i gira't d'esquena, serà més fàcil.
-Diràs que t'agrada més a tu, perquè així pots veure-ho al mirall, morbós de merda.
-Elena, que destrempo.
-A mi, la veritat, és que se m'estan passant les ganes.
-I a mi. Collons! Si arribo a saber que, per follar, hauríem de continuar amagant-nos del teu marit fins i tot després de mort, no t'hauria fet cas.
-Ei, te'l vas carregar per què vas voler, jo no et vaig posar el pot de pastilles a la mà, no fotem!
-No, no fotem, i això és el que em fa ràbia, que ens hem tancat en aquest cony de lavabo i no estem fotent!
-Però com vols fer res si tens la bandera a mitja asta? Que la tens de dol?
-A mitja asta? No riguis, no, que tu sí que ets un pendó...
-Au, guarda-te-la, que ja no farem res.
-Si ho arribo a saber...
-Si ho arribes a saber què, Lluïs? I jo? Si arribo a saber que ets tan imbècil, li hauria demanat que pelés l'Antoni a l'Hugo, el jardiner. Aquest si que té una polla com la d'un cavall, és més jove que tu, està més bo i no li falla mai l'aparell!
-I jo, si ho arribo a saber, m'hauria enrotllat amb la secretària de l'Antoni, que és més puta que les gallines i fa qualsevol cosa per pujar a l'empresa.
-El meu marit no m'enganyava.
-Creu-t'ho! Es que et penses que ets l'única que va fotent banyes a tort i a dret? Doncs no, nena, les portes ben grosses!
-Ets un cabró.
-I tu, i l'Antoni.
-Em fas fàstic.
-I tu a mi.
-Vols que te la mami una mica, a veure si revifa?
-D'acord.
-T'odio, Lluïs.
-T'acompanyo en el sentiment.