sufocant

Un relat de: pufiyaab
Cansada







Pujo al bus. A aquesta hora està quasi buit.
M’assec al principi.
Recolzo el cap contra el vidre fred....


... arranca





Noto els segons caient lentament sobre les meves parpelles. Sobre el meu cor.
Noto el seu pes en cada centímetre de la meva pell. La seva pressió.
El temps passa.
Ignora la meva agonia.
No espera que jo pugui recuperar-me.
Em deixa endarrere... em quedo endarrere........



Sola


Em faig petita amb la distància. Amb el temps.
Perdo anys
Perdo vida.
Em faig petita per morir cansada.


Sento la buidor que corre per les meves venes.
Enyoro cada gota de sang que he deixat caure.
Cada gota.
Jo
Fonent-me en la infinitat del no-res.


Sento el forat que creix en el meu pit
La opressió dins el meu cap.
El dolor.
Aquest dolor.
El meu dolor.

L’únic que no m’abandonarà en aquest món.
De moment...



Tinc por.
Perdrem i oblidar i desconèixer i equivocar-me i ...
No ser.
El que sóc ara.




Tanco els ulls.











Veig les ombres de les faroles que fugen dels carrers bruts de la ciutat.
Puc sentir la seva por a desaparèixer en la grisor que ho engoleix tot.
La por de deixar de brillar.
No puc dir-los-hi que no cal que fugin....

...



Tot s’acabarà.......

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

pufiyaab

1 Relats

0 Comentaris

393 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor