Stramid

STRAMID


En un mon paral·lel al nostre, semblant però alhora molt diferent (es com si estiguessin en l'edat medieval), vivia en Stramid (es pronuncia "es-TRÀ-mid"). Ell era un jove de setze anys que vivia sol en un petit bosc. Vivia allà des del tràgic accident: uns sacsejadors del castell de l'Eglo varen entrar a la força al petit poblat on ell vivia quan només tenia cinc anys i cremaren les cases al seu pas amb torxa enceses que tiraven als pobres sostres de palla seca. Ell va tenir la sort d'estar fent la migdiada al soterrani de casa seva, i quan li va caure el sostre a sobre, els sacsejadors no el varen trobar.

Uns dies després, una parella d'ancians, en Cront i na Atlam el va trobar i se'l varen endus a la seva petita granja del bosc de les afores del bosc, on es va curar de les ferides i va descansar durant els pròxims dies. En Cront li va ensenyar una mica de defensa pròpia i tècniques per immobilitzar tant a ossos com a persones. En canvi, na Atlam li va ensenyar a posar cataplasmes per curar ferides i a fer fortes medicines amb materials del bosc.

Cada matí s'aixecava i anava a banyar-se al riu, després anava a caçar alguns animals per a les reserves d'aliment per a l'hivern i tornava per entrenar una mica de defensa o aprendre noves propietats de plantes. Així estava fins a la nit.
Mai no va trencar aquesta rutina, mai fins fa tres anys, quan un desafortunat llamp va caure a un arbre, el qual es va trencar i va caure damunt de la cabana, destrossant una bona part d'ella, entre ella on es trobava en Cront, que li va portar a un tràgic final.

Va passar els pròxims mesos es va dedicar a arreglar els desperfectes de la cabana, posant noves taules perquè el sostre i les parets siguin més resistents.

&

Uns anys després, n'Atlam va caure al llit amb una febre molt alta. Encara amb tots els coneixements de medicina d'en Stramid, no la va poder salvar. Després de molts dies de plorar, va pensar que no podia deixar immune a aquells que varen assassinar als seus pares amb sang freda. Va decidir que aniria a la ciutat de Lojer, que tenia molta fama de molts bons lluitadors, tant amb armes com a cos; muntats a cavall o a peu... I va decidir anar allà per entrenar una mica de lluita per poder guanyar als sacsejadors reials del castell d'Eglo, perquè les històries diuen que son uns dels lluitadors més feroços de tot el món. Per això s'ha d'entrenar tant. Va decidir que sortiria quan acabes d'arreglar la casa.

&

Un mes després de la desgràcia i moltes hores de treball va aconseguir posar l'últim tauló a la paret i va sortir a fora a observar la seva gran obra mestre: li havia posat una nova habitació i va eixamplar una mica el menjador. Va agafar l'egua Alucla, la que feien servir per dur animals sacrificats en matances a la ciutat, i li va carregar amb tot el necessari per al viatge, com menjar, una mica de roba i un pal amb el qual es defensa prou bé. I va començar amb el seu viatge.
Pel viatge no es va trobar a gaire gent. Com va anar per una carretera secundària i com que tothom anava per la principal, no es va trobar a gairebé ningú fins que no va estar a unes quantes milles fins a la ciutat i es va trobar amb el típic embut, tothom intentava entrar al mateix temps sense cap ordre. I a més a més, a la porta hi havia unes vigilants que revisen a tota la gent, que encara van empitjorar el trànsit:

-Nom?
-Stramid.
-Stramid que més?
-Stramid Glimsi.
-Motiu?
-Vinc a comerciar amb collars. -Va mentir.
-Pots passar.

Així a tothom i quan per fi el varen deixar passar va anar directe cap a una armeria per demanar si li ensenyaven a lluitar amb espasa. Li varen dir que si, es clar, si els pagava amb monedes de bronze. Ell va acceptar i va anar aprenent cada dia una mica més amb l'espasa d'entrenament que li varen regalar. Quan ja derrotava al seu propi mestre molt fàcilment, va pensar que ja era l'hora d'anar a pels sacsejadors. Cada cop més s'anava atracant el moment de venjar la mort dels seus pares i no sabia si estava preparat. Però ho havia de fer i punt. Així que es va posar en camí cap al castell d'Eglo.

Poc després es va trobar amb el primer cavaller i com no va tenir prou valor per matar-lo el va deixar malferit a terra. Cada vegada que es trobava amb un li feia el mateix, fins que a un, amb molta ràbia li va tallar el cap a un i es va donar conta d'una cosa:

"Si segueixo així, em posaré al seu nivell i no vull ser un assassí sense escrúpols, així que deixaré tot el que he fet i tornaré a casa meva, canviaré la meva espasa per una aixada per llaurar la terra i seguiré cuidant de la granja"

&

I així ho va fer durant els últims quinze anys, fins que es va enamorar d'una dona que vivia a la ciutat i se'n va anar a viure amb ella venent la granja a l'Imoda, el seu millor amic.

&

Trenta anys després, els sacsejadors tornen a envair la comarca. Un misteriós home que va vestit de negre i es tapa la cara amb un antifaç ajuda a la comarca a reduir-los. A aquest home li deien STRAMID.


Pau Bonet Ansuategui
I.E.S. Isidor Macabich
2n B
6/01/09