Sovint...

Les persones ens desviem del nostre camí, fem de les coses més senzilles una complicació.

Tothom necessita algú amb qui parlar, algú amb qui compartir allò més íntim, i sovint no trobem la persona adequada, podríem parlar amb qualsevol, si és veritat, però no tothom pot entendre allò que volem expressar-l'hi.
Necessitem algú a qui estimar...algú que ens estimi, que ens valori...però abans de trobar aquets algú ho hem de fer nosaltres mateixos...estem acostumats a recolzar-nos i la vida ens ensenya que no tot es pot fer amb algú al nostre costat.

No podem deixar que ens facin mal... però tot allò que no acabi amb nosaltres ens farà més forts....tothom pateix alguna vegada...tothom és ferit en algun moment...tothom té ganes d'abandonar... però ningú se'n dóna compte que resisteix, que continua caminant endavant i que de cada entrebanc...en fa una victòria personal.

Tothom té la mera necessitat de fer un salt en el passat... segurament és una de les manera de no oblidar qui érem i en qui en hem convertit...