Sotmès

Un relat de: Txusk

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Havíem sortit de festa. Cadascú per la seva banda, cadascú amb els seus amics. Recordo perfectament que la idea no et va fer gaire gràcia, però per tal de no donar la sensació de ser una dona possessiva vas acceptar, com acceptaves en les teves anteriors relacions perquè realment tenies ganes de llibertat. Ara era diferent. Tu volies estar constantment amb mi, tenir-me cada segon de cada minut, conviure-hi, compartir-ho tot. Aquella nit això no era possible. Me n'havia anat amb els meus amics i tu t'havies quedat sola a casa, sola i dolguda. Estaves en contra del món i tenies la intenció de passar-te tota la nit recordant-ho per tal de fer-te mal, de ferir-te. Sí, em passaré la nit rabiant, en tinc ganes - deies per tu mateixa. Va ser en aquell moment quan el telèfon sonà. Una veu familiar et va convidar a anar de parranda. Sense adonar-te'n, ja estaves a la dutxa, preparada per sortir.

Jo estava prenent copes en un bar de moda. N'havia pres ja unes quantes, massa per a la majoria, però encara poques per a mi. El límit el poses tu mateix, tothom sap fins on pot arribar. No estava borratxo però quasi. Tenia el punt d'eufòria necessari per a començar a dir coses que en l'estat habitual no les dius. Veritats, normalment em dóna per deixar anar les veritats. La qüestió no té més transcendència si les persones que t'acompanyen no n'hi van, de begudes; la qüestió no té més importància si amb les persones amb les que vas no tens secrets amagats, temes tabú, apartats de les converses diàries.
Però no era el cas, ni l'un ni l'altre.
Allí em trobava, rodejat per tres dones que temps ençà havien sigut meves. A una d'elles encara la tenia en la memòria. No era només un sentiment sexual motivat per una ruptura impròpia i recent, hi havia molt més. Hi havia hagut molt més, però ho considerava superat. Creia que la tonteria ja havia passat i que ara tenies les idees clares. Clar està, no comptava amb l'alcohol. La bellesa d'una dona és directament proporcional al número de copes ingerides. Si la bellesa és ja de per sí gran, i les copes són moltes, la combinació és perillosa. Les altres dues no formaven part del meu cor però hi ha una altra part del cos que se'n començava a recordar. Havia de triar. Obrir tres converses privades era massa. A dues les havia de deixar de banda, i no passar de la simple amistat. Qui? Encara no ho sabia. No era fàcil. De totes maneres estava tranquil. No tenia competència masculina i això em donava cert marge, centrava l'atenció d'elles sobre mi. De fet, el que realment provocava era la meva excitació. Sí, estava excitat. Tenia el control i jo en sé, de portar el control. Sempre n'he sabut, i més en aquest estat. Era qüestió de temps. Em sentia fort, així que vaig decidir esperar. Esperar a que elles lluitessin, a la manera femenina, sense cridar ni muntar espectacles. Elles sí que tenien competència, per molt amigues que fossin, en aquell moment eren rivals. La batalla havia començat. Una carícia, una caiguda d'ulls, un escot molt ben posat... Cada una d'elles amb les seves tàctiques intentaven captar la meva atenció. Per un moment vaig pensar que no era capaç de decidir-me, que totes tres eren magnífiques i que el millor resultat era un empat. Però jo no estava per empats. El dimoniet ja em dominava i tot en mi era maldat. Aquesta nit acabaria malament i ho sabia. Cometria un error, fos el que fos i amb qui fos, però algun en cometria. Vaig anar al lavabo.

La nit va començar avorrida per tu. El teu estómac encara tenia l'acidesa arrossegada de tot el dia, des que vas saber que avui no estaries amb ell. La gent parlava, reia, però tu no hi eres. Tot el que t'envoltava era un formigueig. Les llums et molestaven, la música estava massa alta; havien passat dos hores que n'havien semblat deu. Per cortesia amb els que t'acompanyaven deixaves anar de tant en quant un somriure. Et feien preguntes, de les genèriques, de les que es fan a la gent amb la que no intimes. Què tal? Com estàs? Ells no eren uns qualssevol. Durant molts anys havien estat els teus amics, els teus confidents. Feia cinc mesos que no ho eren. Les ruptures ja ho tenen això. De sobte deixes d'estar vinculat amb persones que les has vist cada setmana de manera ininterrompuda. No ho preguntaven perquè sí. Portaven tota la nit observant-te i sabien que no estaves bé. Cinc mesos enrera t'ho haguessin preguntat sense miraments. Ara ja no. Tu, preocupada per no donar una imatge tergiversada de la situació, contestaves amb un "sí", sec, i un somriure. Encara era pitjor. Hi ha moments en els que dir sí vol dir no, i un "no" molt gros. No estaves disposada a dir la veritat. En gran part perquè no tenies gens de ganes de parlar, i en part perquè aquestes persones no sabien que tornaves a tenir parella. Ells encara estaven en el rol de la noia sola i deprimida de fa cinc mesos. Creien que la seva companyia et feia recordar moments molt alegres viscuts en el passat. Ja t'estava bé. Preferies provocar llàstima que no pas explicar la veritat. "prefereixo quedar bé, avui no tinc ganes de discutir, que pensin el que vulguin" era el que et passava pel cap. En certa manera, tu també estaves centrant l'atenció. Els motius eren diferents, però també els tenies allà, observant-te, controlant els teus moviments, les teves reaccions. Era una situació incòmode, t'estaves ofegant. Vas anar al lavabo.
Un cop allà et vas rentar la cara. Recolzada damunt del marbre t'estaves mirant pel mirall. No t'agradava el que veies. Una dona forta acabada per culpa d'un company massa egoista. Vas començar a donar voltes al tema, amb la mirada perduda, quan un gemec et va distreure. Provenia d'un dels lavabos. La curiositat es va apoderar de tu. Per fer temps vas rentar-te ara les mans, això et permetia seguir escoltant. Els gemecs eren cada cop més forts, més intensos. Un no sé què et va empènyer al lavabo limítrof. Amb silenci, amb molta cautela t'hi vas endinsar. El gemecs seguien augmentant de volum. T'estaves excitant. Les mans van començar a recórrer el teu cos. Tenien pressa. No es van aturar enlloc que no fos necessari. En un minut t'estaves masturbant. No volies cridar, no podies. Et sentirien. Aquesta situació et dominava. L'orgasme començava a intuir-se. Vas parar. El teu cos estava a punt d'explotar. Tota l'energia acumulada necessitava sortir. Però vas parar. Ho havies de veure. Necessitaves posar forma a les teves imaginacions. Volies realitat, palpar. Era un sentiment molt terrenal, et senties més animal que mai. Damunt la tassa del lavabo vas anar incorporant-te poc a poc, evitant emetre qualsevol soroll que distragués als dos amants que t'estaven donant tant de plaer. Si tinguessis els ulls al front ja ho veuries - una miqueta més, una miqueta més -. Ja està, els veig. No em veuen, perfecte, puc seguir. Les dos mans estaven dins teu. Era un plaer brutal. No hi havia res de mimós en l'acte. Tot era vast. L'esquerra dins el cony la dreta en el cul. Ben endins. No notaves el dolor, no n'hi havia. L'orgasme tornava a picar a la porta. Aquest cop el vas deixar entrar. Per un moment vas perdre el coneixement i vas caure. Al terra del lavabo jeies. Destrossada per dins, el cor iniciava el retorn a la normalitat. No reies, tampoc ploraves, simplement estaves. No tenies res al cap, el món havia desaparegut.


Era el moment de decidir. Estava calent i pensava amb la polla. Volia sexe. Només es tractava de saber qui m'ho donaria sense vacil·lar. Una breu repassada a la tres, la decisió estava presa. Ara em tocava actuar. Em vaig mirar al mirall. Un somriure va sortir de dins, m'agradava, m'agrado molt, i sé que també agrado molt. Em vaig ensumar, faig bona olor, perfecte. Vaig mirar la cartera, el condons hi eren, perfecte. Em vaig repentinar i em vaig posar bé el coll de la camisa. Tot estava controlat, ara acció.
Amb el cap ben alt, amb un objectiu fixat, m'endinsava en el local. Allà, allà estan. Només mirar-les ja em vaig excitar, només mirar-la m'imaginava dins seu. El local estava ple de gom a gom. Costava avançar i jo tenia pressa. Les veia de lluny, arribar-hi em costaria. Evitava el contacte amb la gent, no volia que algun borratxo em taqués. Tot havia de ser perfecte, jo havia d'estar perfecte, i ho estava. Me'n vaig sortir bé, les tenia a un pas. En aquell moment, i sense adonar-me'n, d'entre la multitud van sortir tres homes. Passaven els trenta i vestien americana. Es van posar a parlar amb elles i em vaig posar nerviós. Elles reien, semblava que es coneguessin. Les cames començaven a fallar. No estava prou a prop perquè em veiessin, no estava prou a prop per cridar, i ells seguien xerrant. El més alt s'apropa a la meva ex i se la menja. Estic flipant. Em fot molt però em mantinc d'empeus, no era la meva elecció. Els altres dos agafen les altres noies i se'n van cap a la sortida. Les mans toquen els culs. Entre caps veig a la meva elecció tocant el paquet del paio. El cubata em cau als peus. Em talla, em fa mal, m'estic marejant, caic a terra.
Marejat i abatut, brut de dalt a baix aconsegueixo arrossegar-me fins a un sofà. No tinc esma de seure-hi, m'hi recolzo. El cul moll i en contacte amb el terra. Fa fred. M'estic traient la sabata quan una ma se'm planta davant de la cara. La conec. Els ulls pugen pel braç fins arribar a la cara. És ella.



Ho vas posar tot al seu lloc i vas sortir del lavabo. El teu posat era diferent. La teva cara ja no expressava tristor, però tampoc alegria. Eres una dona, te'n senties, més que mai. Sense ganes de reflexionar vas anar a la barra, tenies set. Era el teu moment i no el volies compartir, per això et vas allunyar dels teus amics, volies estar sola. Relaxada vas començar a beure. La mirada absent, igual que al principi, però per motius ben diferents. De lluny, quasi sense fixar-t'hi veus la teva parella. Dues hores abans t'hi hauries llençat al braços, haguessis sortit corrents. Ara no. La seva imatge no provoca en tu cap mena d'expressió facial, ni t'immutes. Ara saps que no el necessites. De
totes maneres el segueixes amb la mirada. Saps molt bé amb qui està encara que ell no t'ho ha dit. Efectivament, les tres guarres hi són, amb ell. Se l'estan rifant. Tu, en canvi, t'estàs avorrint. No t'interessa el més mínim. Ni tan sols veure com està sobant a les tres et fa canviar. Segueixes bevent, poc a poc, com a tu t'agrada. Estàs al cinema i la pel·lícula és fluixa, molt fluixa. El protagonista abandona l'escena i marxa al lavabo. Les tres noies es posen a ballar i tres tius boníssims se'ls hi apropen. Tenen diners, es nota. Si ella ho nota, segur que les altres també. Segueixen ballant. Cada cop més a prop. Els tius les voregen, és un cercle tancat. Amb unes poques mirades tot queda clar. Ells han triat, elles també. L'acord és total. El protagonista entra de nou en escena. Et fa molta pena. Observes la seva decadència, està perdut. La dignitat et fa aixecar i apropar-t'hi. Quan el tens davant, quan em tens davant, m'ofereixes la teva ma.

Jo, innocent, te la prenc, al cap i a la fi sempre em queda ella. Estic a punt d'aixecar-me quan em deixes anar. Caic de nou, al terra fred. Ni em mires. Marxes amb pas ferm. Et segueixo amb la mirada plorosa. El terra és fred, estic brut ... estic acabat

Comentaris

  • Lilith | 30-03-2007

    La història té alguna cosa d'interessant però he trobat la narració un mica confosa. Ah! i em sembla que les dones "utilitzem" bàsicament el clítoris per a la masturbació, això em sembla.

  • Felicitats[Ofensiu]
    terra_nua | 30-03-2007 | Valoració: 9

    M'agrada, és entretingut i té una lectura àgil i amena.
    Segueix escrivint ;)

  • Felicitats[Ofensiu]
    terra_nua | 30-03-2007 | Valoració: 9

    M'agrada, és entretingut i té una lectura àgil i amena.
    Segueix escrivint ;)

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    TempusFugit | 16-05-2006

    tot i que he de reconèixer que en el teu moment de decadència ets massa fatalista. Però en general està força bé.

l´Autor

Txusk

2 Relats

5 Comentaris

1991 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor