Sota la influència del temps

Hey! Lector, quants cops has estat amb aquella noia (o noi..parlo per mi, perdó l'egocentrisme) que t'ha fet sentir tan bé, i el temps t'ha passat com un estel fugaç? Quants cops has passat aquelles hores en que no saps què fer, no saps on anar, i has volgut tirar endavant les agulles? Sempre he sentit necessitat d'ocupar el meu temps, no suporto la sensació d'haver "perdut el temps". I a mesura que vas creixent, que et vas fent gran, i ara que tinc 17 anys, tinc la sensació de voler-ho fer tot, de voler arribar a tot arreu, d'aprofitar aquest moment que no tornarà. Ara és quan realment començes a veure tot el que deixes enrere, quan començes a visionar el teu passat, quan veus tots aquells amics d'infància, dels quals alguns s'han quedat al teu costat, i alguns començen a allunyar-se i ningú sap quan, ni on, ni si els veuràs alguna altra vegada, i dius: "òstia, potser tot va massa de pressa..."! Tic-tac,tic-tac, un compàs infinit, repetitiu, monòton, el teu, el nostre, el temps. Crec que el temps, apart de la mort, és l'única cosa al món que no té solució: tu has perdut un minut, i aquell minut ja no el recuperaràs mai. Per això no serveix de res estar trist, estar pansit, no tenir ganes de viure. Volia anar a parar a aquesta part, a la part dels estats d'ànim. No serveix de res estar trist, ser negatiu, de res.. Disfrutem el moment que tenim, aprofitem que hem coincidit milions de persones en l'espai i el temps (i després diuen que els miracles no existeixen..) i siguem alegres, comprensius. Les agulles del rellotge giren constants i potser, més tard, mirarem enrere i direm: no vaig perdre ni un segon de la meva vida.. Vaig ser feliç.

-Nin-
(guitarrista de J.E.A.M.)