Sota els núvols

SOTA ELS NÚVOLS

Els dos gitadets en un núvol de gespa
mirem riallers una inexistent pluja.
Les meues mans viatgen allà on els teus ulls no arriben.

El sol xiroi volant
imaginant els nostres cossos.
Em pose a contar els teus ditets:
1,2,3... Ep! No em deixes!

Suaument m'abraces
pentinant-me la carn.
Me n'adone que al teu voltant
sense anar més lluny que la imaginació,
ple de vols de papallones
minven el vol cap als teus llavis.

Imitant el compàs
d'uns dits irrefrenables.
Tocant tot allò que estimem,
tot allò que tant desitgem.

Ens tornem a mirar,
ara amb més passió.
Ara sense alè.
Sense pressa.
Sense res,
però amb tot.

Amb tot allò que tan gaudim.
Un simple silenci,
trencat pel so de l'amor.

Oblidant l'oblit de l'espera,
la tardança que tant ens va importar,
l'exili de la naturalesa,
aquella que ens van imposar.

I estic segur que estic volant,
perquè el meu cor,
escriu al cel la paraula amor.

Mira'm el cos,
mira'm el rostre,
mira'm els ulls,
mira'm l'ànima.

I digues-me, si tu ho vols,
digues-me que m'estimes.
Mentrestant... seguiré comptant els teus ditets
4,5,6... T'ESTIMO.

(No, jo més)