Sota els núvols que prenyen el cel

Badats, els meus ulls es marceixen
Davant d'una closca erigida de cendres.
Potser mai podré tancar-los,
I mentrestant,
Tanmateix,
No hi veuen.

Guspires estèrils de sol ixent,
S'enfonsen els climes
Al bloc compacte de ciment
Que m'envolta els peus i em clava
Al fons d'aquest estany
Fet de turments.

Demà tornarà a ploure
I aquí em tens,
Nu i descobert
Sota els núvols
Que prenyen el cel.