Sorolls

Però va haver una cosa que si que el va fer aixecar;el seu ca Roger estava dels nervis.Luca va pensar que era per la plutja aixi que va baixar les escales el més ràpid possible i el va entrar a casa...
Quasi una hora més tard el noi estava mirant fotografies de quan ell era petit.
-Oh..que bonic que estava en Roger tot xop per la plutja i que bé que s'ho estava passant -va dir per a ell mateix.-Un moment si a en Roger el que més li agrada,apart de la carn que fa el pare els diumenges(això Luca ho sabia molt bé perque cada diumenge en Roger es menjava les restes de carn que no eren poques),es la plutja!
I perquè es va possar d' aquesta manera tan estranya?
PUM!
-Roger has estat tu?I ara que has fet?(Luca acostumava a parlar amb el seu ca però per alguna raò Roger mai contestava)el gos va pujar les escales tan ràpid que van tremolar tots els graons...

Estava clar que el cop no l'havia causat en Roger però sino qui o podia haver causat...Luca estava apunt de cridar als seus pares però va recordar que eren a un dinar de treball importantíssim i si els cridava segurament que el seu pare no podria tenir l' augment que ell tant ansiava,aixì que va cridar a na Sally la seva millor amiga;el telefon estava apagat...això si que era estrany na Sally mai tenia el mòbil desconectat.
PUM!..
-Mare,Toni(una altra costum de'n Luca era cridar al seu pare pel seu nom)sou vosaltres?
Pum!(aquesta vegada va ser un cop més fluix)
Luca va anar baixant ses escales molt poquet a poquet sense fer cap soroll quan va arribar al segon pis l' unic que podia veure era la poca il·luminació dels raigs que s'escolaven per la porta..
-Jo no vaig deixar la porta oberta -va pensar.

Com no es veia res Luca va agafar el seu reproductor de música i amb la llum que produia anava il·luminant els seus peus,de sobte es va escoltar un altre PUM però aquesta vegada quasi no es va sentir perque provenia de més lluny.
En Roger,que encara era amunt,es va possar a lladrar una altra vegada,Luca va pujar molt ràpid i cuidadosament,en arribar a la seva habitació va veure la finestra completament oberta i al ca fet una bola darrere del seu llit.
Ja estava fart d'aquesta situació de suspense i va decidir cridar els seus pares..però quan va agafar el telefòn es va adonar de que algú havia tallat els cables.
Va rebuscar per les seves butxaques però no trobava ni el telefòn mòbil ni les claus i ell estava segur de que haurien de ser alli perquè per cridar a na Sally no va utilitzar el telefòn perquè es trobava a la cuina dons hauria trucat amb el telefòn mòbil i les claus no les habia tret..

Luca va decidir que el millor que podia fer era quedar-se a la seva habitació amb les lums apagades com si ell no estigues,perquè potser podrien ser lladres perillosos i dur armes i més valia que paresques que no havia ningú.
Ja eren les dos del matí i encara els seus pares no havien tornat,com Luca sempre s'adormia abans de que els pares arribassin mai no havia pogut sabre a quina hora arribaven així que no sabia si estaven tardant o no.

A les tres en Luca ja estava quasi adormit i en Roger roncava d'una manera que l'adormia encara més.
RIIING!
Luca pensava que eren els seus pares i va baixar corregent les escales i en obrir la porta..
-Sally que fas aqui a les 3 de la matinada,perque plores...?