Soroll blanc?

Realment és un text banyat de pessimisme. Sempre em pregunto perquè algunes persones podeu escriure quan esteu així i jo sóc incapaç d'escriure quan m'envaeix el pessimisme. I per què el soroll és blanc si tot és foscor? Tornaré a llegir el poema.

M'ha fet molta gràcia el teu pseudònim, tan lligat a aquest poema i a la teva biografia. Sens dubte hi ha dies en que podem sentri-nos així, però tot passa i s'ha de mirar endavant i buscar la manera de sortir-se'n i ser feliç. Ànims!

"Amb els quatre grisos de la paleta n'hi haurà prou…"

Un vers que ens dibuixa una petita imatge metafòrica que, tot i ser força utilitzada en aquests casos, no deixa de ser força representativa del sentiment i colpidora...

Segueix així, escrivint vull dir!

Cru, molt cru. Bones les metàfores: "i a mi què collons m'interessa saber que el món s'enfonsa si fa mesos que m'ofego, i sobrevisc" o "i què si es mor, si m'arrossego com puc, amb aquestes ferides..."
Molt... ejem... postmodern!
Ànims i felicitats, PerCertsDies QueSestaAixi (quin nom, col·lega!).

quin pessimisme.... :( avui també estic molt xof, jo... i la veritat que em fa mal... sentiments com tristesa, soletat i odi no haurioen d'existir... eliminats del mapa... per sempre.

annneta.