Sonet de l'andana

Un relat de: Filalici

Vas marxar, amor meu, fa molt de temps
un dia com avui, moix i plujós,
i mon cor ja no ha tingut mai més repòs
esperant ton retorn a cada tren.

Diuen que el record se l'enduu el vent
però no en fuig mai, dels meus ulls, el plor,
i dins el meu cor hi resta l'enyor,
l'espera se'm fa amarga i impacient.

Plou com aquell dia, jo ja no puc més,
omplo les maletes, faig l'equipatge
i et vinc a buscar, potser no sé on ets

però ens trobarem, segur, en el viatge.
Me n'aniré on em dugui el primer tren,
no puc viure més en aquest paratge.

noia estació pluja

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Filalici

Filalici

125 Relats

134 Comentaris

99460 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Sempre intentant trobar el camí cap a la "A" de l'Oceà Atlàntic... era petit i no me'n recordo gaire, tampoc tinc els vells exemplars del Cavall Fort, però aquelles historietes m'han quedat com un dels mites de la meva infància.

Per dir quatre paraules de mi: sóc de l'any 77, i sóc enginyer industrial. Escriure m'agrada, tot i que sempre ho he fet bastant esporàdicament. Trobar aquesta web m'anima a fer-ho més, senzillament per passar-ho bé una estona.

També em podeu trobar al meu bloc i al meu recull de haikus



R en Cadena

"La mjesus em va encadenar i jo he passat la cadena a esperitlliure i icarapapallona"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")