Cercador
Somnolència: sort? mort?
Un relat de: _Julia_- Compartir:
Dormiré un llarg hivern
fins que tothom m'oblidi
que ningú no em cridi.
Despertaré
més sola, no pot ser;
despertaré,
tornaré a volar potser.
Però ara deixa'm dormir,
però ara deixa'm morir,
almenys una estona,
deixa'm! Deixa'm sola.
Ja sé que no hi ha ningú,
tot em queda tan lluny.
Nua i fred davant el futur,
que pinta dur, enyor de tu.
Comentaris
-
Molt maco[Ofensiu]jOaneTa | 28-12-2006 | Valoració: 10
M'agrada com reflecteixes aquest sentiment, no tinguis por de pareixer adolescent si ho ets no has d'aparentar ser gran. Jo escric el que sento i també és nota que només tinc 15 anys però és el meu cor, el meu cap i la meva mà qui posa el que vol jo només em deixo dur.
Segueix així, comença amb un poema i acaba amb més de 20. Un petó molt fort.
jOaneTa -
Un bon començament[Ofensiu]Frida/Núria | 28-12-2006 | Valoració: 8
La poesia és molt personal. Molts cops les mes senzilles son les més maques. Bones festes