Somnis i Malsons

Un relat de: Epictet
L'ombra fresca, sota un vell pi. L'olor de terra i l'aigua que canta. Ella apareix d'entre dues roques majestuoses que, al seu costat, perden tota importància. I somriu; no és un somriure d'innocència ni de felicitat, sinó aquell que fa la persona que porta sense veure algú molt important massa temps.

Quan s'acosta, tot el que m'envolta es torna enorme i dóna voltes. Em sento petit, dèbil, les cames no m'aguanten. D'alguna manera, trobo forces per abraçar-la, com sempre. Són uns instants de pau, harmonia. Fa la mateixa olor que l'última vegada, quan em consolava en un moment de necessitat. M'adono que la trobo a faltar, que he mentit cada vegada que he dit que podia fer-ho sol.

Llavors torna aquella sensació d'inseguretat. Els sons que m'envolten s'apaguen, i la persona que m'ha vingut a visitar s'esvaeix. M'adono, després d'obrir els ulls, que tot era un somni, un desig. Només fa tres anys que ens vas deixar, mare; et necessito.

Comentaris

  • no està malament[Ofensiu]
    Artis Pla i Calders | 14-12-2014

    una mica trillat i sense ser res d'original, però el que més sobta de tot plegat sia que tingui tantes lectures. Mira, deixa el ditet quiet i no cliquis més la repetició de lectures que no fa ningú, si et vols veure ben reflectit, fes servir un mirall, o espill.

l´Autor

Epictet

2 Relats

1 Comentaris

36464 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor