Somnis (Conte)

Un relat de: Ferran de Montagut

SOMNIS

Conte

Conte o faula per En Ferran de Montagut, per explicar a la mainada en las llargues nits d'hivern prop de la llar de foc.

Diu així: Hi va haver una vegada que un home caminava per una platja una nit de lluna plena!
L'home anava pensant mentre per ella caminava.
Si jo tingués un carro nou, seria feliç...
Si jo tingués una casa gran, seria immensament feliç...
Si jo tingués un excel·lent treball seria feliç...
Si jo tingués una excel·lent dona perfecta, seria feliç!
Mentre caminava i pensava tot això, va ensopegar amb una borsa plena de pedres.
La va collir i es va seure davant mateix de la mar i va començar a tirar en ell les pedretes de la borsa una per una dins l'aigua, mentre repetia allò de si jo tingués...
Així ho va fer fins que es varen acabar les pedretes de la borsa, però sols en va quedar una, i que va decidir guardar!
Va marxar de la platja i al arribar a la seva casa... Es donà compta que aquella pedreta que encara quedava dins de la borsa, era un diamant molt valuós!
Us imagineu quants diamants aquell home va llençar a la mar, sense parar-se a pensar?
Doncs així son les coses i les persones, llançant els seus mes preuat tresors, per estar esperant el que creuen perfecta o somnien desitjant el que no tenen, sens donar valor a lo que tenen prop d'ells.
Si donessin una mirada al que els rodeja, detenint-se a observar, estic segur de que veurien mes enllà del seu nas, lo afortunats que som!
Molt prop de cadascú hi ha la seva felicitat! Cada pedreta té de ser observada, doncs potser una pedra com aquell que era un diamant valuós!
Cada un dels nostres dies pot ser considerat un diamant preciós, i molt valuós irrecuperable si el llencem!
Depèn de cadascú aprofitar-lo o tirar-lo a la mar del oblit, per a ja mai mes recuperar-lo!
I tu amic lector com estàs tirant les teves pedretes?
Eixes pedretes que en contes de ser diamants poden ser amics, treball, amors... O potser els teus propis somnis...
El nostre món és a l'abast de tothom, es a les mans d'aquells que tenen el valor de somniar i córrer el risc de viure els seus propis somnis!
Que el jorn d'avui, el jorn del demà i que sempre sia per a tu un molt bon dia feliç... Tant feliç, com siguis capaç de viure!

*******************

I amb aqueixes paraules acaba la meva faula o conte, conte que molt bé es pot aplicar a la nostra crua realitat de tots els dies de la nostra vida!
FI

Autor:
En Ferran de Montagut, escrit avui dia 26 de Juny del 2004, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.
E-mail: demontagut@yahoo.es etc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

885590 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)