SOMNI; SINIA DE JOVENTUD

Entre ombres m'adormia,

i la lluna em despertà,

la meva ànima anava atordida,

i ple de tristesa el meu cor.

Entre miralls vagava,

i de cantonada en cantonada,

el temps que va marcir,

la sínia del pensament.

Distreia el meu cor,

voltes que doneu amb la lluna,

seran parades amb el sol,

girar i seguir girant,

que diverteix una il•lusió.

Perduda pels camins,

busca, y només queda,

ombra de la seva flor.

Potser la nit desperti,

quan escalfi el sol,

una il•lusió que desperta,

de la seva ombra que marxà,

ferida sempre vagant,

espera temps de lluna,

i l'ocàs pel al sol.
....