Somni o fantasia?

Havia arribat el dia finalment, ho esperava amb impaciencia. No podia treurem del cap totes aquelles preguntes que se mi acumulaven : Com aniria, que sentiria, seria com m'havia imaginat. Hem vaig vestir, no sense avans haver tret i haver guardat tota la roba del armari. Els nervis no m'ha abandonaven. Vaig agafar el meu sable laser de color blau el vaig enganxar a la cintura i el de verd el vaig amagar a l'esquena per si de cas. Vaig anar a buscar a l'habitació del costat el meu aprenent: El Juanito.
-Bon dia estimat amic.-Vaig dir
-Avui és quan ataquem a la estrella de la lluna II i tinc tants nervis que no he pogut dormir.
-No et preocupisl -li vaig dir-. Tot anira bé.
Vem agafar i vem anar a esmorzar. Al menjador hi havia els altres jedi però no estaven tant nerviosos com el Juanito. Vem agafar cereals del planeta AP378 i llet del planeta de Nemona. Al acabar vem relaxarnos fins que per megafonia vandir: " Tots els jedis a les naus de transport i l'esquadro ZX-1, 2 i 3 a les naus d'atac. " Era el moment . Vem anar per els passadisos de la nau fins arribar a la de la transport. El viatge va durar uns 10 minuts que van ser molts nerviosos. Quan vem arribar vem entrar per un dels ports d'entrada de la nau enemiga mentre les naus d'atac destruien els caçes. Ja a dintre al sortir de la nau de transport un munt de droides ens van atacar. Nosaltres vem treure els laser i ens vem protegir. Els droides anaven caien i nosaltres avançavem fins que van apareixer uns droides de assalt. No els podiem destruir i vem tenir que distreurels i llavors vem fugir. LLavorens no hi havia més droides però havia clons. Avançavem rapid però cada cop erem menys. Quan erem davant de la porta on hi havia el nucli de la nau per destruirla nomes quedava jo, el Juanito i un altre jedi. Mentres jo destruia la porta ells hem protegien. Quan vaig acabar el Juanito i jo vem entrar. Era una sala rodona i al mig hi havia el nucli. Davant hi havia un home vestit de negre.
-Tu! -vaig dir.
-El coneixes?-Hem va preguntar el Juanito.
-És el meu antic mestre.
Llavorens va començar la lluita. Va ser molt llarga i quan ja estavem a punt de derrotar-lo ell hem vafer una ferida al braç i hem va expulsar uns 5 metres. Quan hem vaig aixecar vaig veure que el antic mestre matava al Juanito. Jo mort de rabia vaig agafar el sable que tenia amagat a l'esquena, el vaig encendrel i el vaig llençar. El sable va anar fent voltes en direció al meu mestre, li va tallar el cap i va anar directe al nucli. Quan es clavar tot es va tornar blanc i despres negre i vaig caure a terra. Al cap de poc hem vaig despertar. Estava al llit de la meva habitració. Llavores la meva mare va entrar a la habitació.
- Vinga desperta que faras tard al cole! -Va dir.
Tot era un somni però quan hem cambiava vaig veure que tenia una cicatriu on m'havia fet la ferida el mestre. Vaig estar tota l'estona pensant però quan vaig arribar al cole vaig anar amb el Juanito.
- No vegis el que he somiat! -hem va dir-. Era un jedi, anava amb tu i a mi hem matan!
Llavorens vaig pensar: ¿Fantasia o realitat?