Somni desitjat

Cinc i quart del matí.
Em desperto suant, tremolant, i esverada...
He tingut un somni...

No un somni qualsevol, i tot i que els símptomes que tenia eren clarament d'un malson, més bé diria, que el meu somni era totalment a l'inrevés...

Cal dir, que normalment no recordo els meus somnis, però aquesta vegada va ser tant especial que encara ara ho tinc gravat a la memòria com si haguès passat fa dos minuts.

Jo estava sentada com cada divendres, esperant que les meves companyes vinguessin per començar, no hi havia ningú més, estava tot sola, cosa que hem va extranyar, perquè és un lloc, on normalment hi entra i hi surt constantment gent.
Doncs allà em trobava jo, sola, intranquila per la solitud del moment, fins que apareix ell...
Em vaig quedar una estona mirant-lo, com faig sempre que el veig, intentant dissimular, però aquest dia em cridava l'atenció més que mai, tot i que no se dir ben bé el perquè.
Vaig deixar de mirar-lo perquè hem vaig donar compte que venia directament cap a on estava jo sentada.
Vaig girar-me per veure si hi havia algú darrere meu, però seguia estant sola, cada vegada estava més nerviosa, amb ganes de desaparèixer d'allà tot i que el desitjava com mai, però em sentia incòmoda perquè no sabria que dir-li ni com reaccionar d'avant d'ell, només pensava: li agradaré?, ve cap a mi?, que em vol dir?,.. Tot eren preguntes que no podía respondre en el poc temps que em quedava de distància.

Finalment es va plantar davant meu, i amb una veu freda em va dir:

- Ven conmigo.

Em vaig quedar una estona parada, no sabia que fer, que dir, ni que pensar, en veritat al cap de pocs minuts i de pensar-hi vaig creure vertaderament que em prenia el pèl, que només volia burlar-se de mí, i jo per moments no sabia si riure o plorar...

Vaig començar a caminar darrere d'ell, amb el cap baix.. fins que vam arribar a la porta del labavos, va ser allà on va agafar-me la cara i mirant-me fixament als ulls em va tornar a dir:

- Me encanta la manera en la que me miras siempre.

Em vaig quedar a quadros, no sabia ni que dir, em sentia tonta, perquè el tenia a 5 centímetres de mí, i no era capaç ni de respirar.

Em va besar, era lo únic que jo desitjava des del primer moment que el vaig veure, va ser un dels millors petons que mai ningú m'havia donat mai, tendre, dolç, sentia com els seus llavis es juntaven amb els meus, les nostres llengues es tocàven tímidament, humides, i sentia per dins com un tremolor em recorria el cos...

Jo, ja era feliç, si en aquell mateix moment tot s'haguès quedat així, un petó, impressionant, però ja m'anava bé.

Però la meva sort seguia en aquest somni, va començar a acariciar-me, cada part del meu cos, cada racó, cada centímetre, i cada vegada el sentia més a prop meu, potser només ens separàven 2 centímetres com a molt.
No sabia com reaccionar, no m'atrevia ni a tocar-lo, tot i que l'havia desitjat d'una manera inusual.

Vaig pensar que aquesta era la meva oportunitat, i vaig llençar-me, no m'ho podía creure, m'el mirava una i altra vegada, sabia que era un somni, que no era real, però no volia que s'acabès mai. No volia despertar-me sé que només el puc somiar, però ja m'estaba bé, ho vivia com si siguès veritat, ho sentia tot, cada petó, cada carícia pel meu cos amb aquelles mans, cada vegada que sentia com els nostres cosos es tocàven, cada minut que passaba somiant amb ell, m'encantava...

Va començar a despullar-me, jo tremolava, em feia por que no li agradès el que s'anava trobant cada vegada que es desprenia d'una peça de roba, m'excitava moltíssim estar vivint tot allò. Cada vegada sentía més passió, i em sentia com al cel, cada vegada que sentia el seu cos fonent-se amb el meu... Era increíble...

No donaré molts més detalls perquè no vull convertir-ho en un relat eròtic, però només dic, que és el millor somni que e tingut mai, i tot i que era ben conscient de que només era un somni, m'ha fet feliç poder viure-ho tot i que sigui dins de la meva imaginació...


Perque al cap i a la fi, continúa sent IMPOSSIBLE que això passi de veritat, no sóc pessimista, només sóc realista. ;)