Somni d’amor, FRANZ LISZT

Benvolguda senyora Raigosa,

M’ha portat a escriure-li una estranya sorpresa, delicada i emotiva. Perdoni’m, em dic Rosa Balasch i he cregut convenient posar-me en contacte amb vostè.

Un vespre, no fa gaire, pují a ca la meva àvia. Ella escoltava la meva germana al piano, ajaguda i muda, però més connectada amb la realitat que de costum. Ara, és cosa d’edat i memòria, és per això que no sol estar tan atenta i present. La mirada se li il·luminava i, de sobte, se li escapà una llàgrima desprevinguda. Aleshores, com si alguna cosa volgués sortir de dins seu i alliberar-se, començà a deixar anar paraules, titubejant.

Aquella suau melodia l’havia sentida abans. Llavors, de sobte, com una escletxa de llum que s’obre pas enmig d’una tempesta, se’n recordà. Quan tenia vint-i-un anys, estava molt enamorada d’un jove. No la deixàven casar-se amb ell perquè tenien pactat un matrimoni convencional. Aleshores, una nit, després d’una forta discussió, s’escapà. Sentia la bella melodia provinent de l’estudi del seu pare i, les llàgrimes, abundants, li lliscaven galta avall. Però no ho podria suportar d’altra manera. No podria viure tranquil·la una vida per obligació, on no hi havia lloc pel seu criteri. És per això que agafà el seu abric, un parell de vestits, guants i una partitura de record. Sigilosament, baixà les escales, s’esmunyí fins la porta de darrere la cuina, s’escapolí i saltà la valla del darrere, perquè la mare no la veiés per la finestra. Aleshores, corregué sota la pluja. Protegí les partitures sota el seu abric, abraçant-les contra el seu pit. Enyoraria la seva germana petita. Però no tenia més opció, havia de marxar, ja que no seria mai més ben rebuda. Haig de dir-li que vostè sempre ha estat present en el seu cor. Ens ensenyà a tots el valor de l’estima i, com explicà, al seure al tren amb el seu estimat, mirà la partitura que havia agafat apressada i, llavors, se n’adonà. Era l’obra que tocava el seu pare (i la meva germana), era Somni d’amor de Franz Liszt.