Somiador

He tingut un somni.
Era un somni clar i lluminós com la vida, realista com il·lusòries són les fantasies dels infants. En el somni, en el meu somni de realitat, hi sorties tu. A diferència de la vida real, però, allí te'm podia acostar: i acostant-me a tu et parlava, i et coneixia alimentant el meu amor famolenc. Perquè en el somni t'estimava romànticament, com un amant que adora la seva estimada i es compungeix per tenir-la tant a prop i no poder-la abraçar. I en el somni també somiava: m'adormia pensant en tu, i amb l'incògnita del gust dels teus llavis en els meus em despertava. Però el somni també era un malson: patia per tu, per no tenir-te i sentir-te lluny, patia molt. Només em calmava la teva proximitat, que tant somiava dins del somni. Fins i tot per tu, que no el vas somiar, podria haver estat un malson: tal era la por que em tenies, que tenies de sentir lliurement; por que t'allunyava més de mi.

En els somnis és més fàcil arriscar: per això et vaig explicar que eres somiada. I més et vas espantar, més lluny te'n vas anar. Sols un instant, segons recordo haver somiat, sols un instant et recordo prou a prop per poder-te abraçar. I com que els somnis són somnis, ens vam abraçar, fent-me dubtar de si era somni o realitat el fi contacte de la teva pell -mai havia sentit res igual. Potser mai havia sentit res.
Aquest és el somni que he tingut. I l'última por que he tingut, ha estat la por a la fi d'allò somiat: no volia despertar.

Ara sec, tranquil escric. No sé si estic despert; potser adormit. Em fa la sensació que el somni s'ha acabat. I em sento trist; no me'n vull sentir. No em retrec haver somiat, ans no crec que ho faci més. Ara toca viure: amb tu o sense tu. Si em vols a mi, surt del somni i vine'm a buscar -sé que no ho faràs. Jo, per si un cas, em buscaré la vida, m'espavilaré. I si mai em sento molt sol o molt atrapat, tornaré a somiar. Sé que no hi seràs: no hi fa res, puix somiaré que en tu somio, i que quan desperto per a tu escric.