Som el menjar dels Voltors: El camí del suicidi

Un relat de: Gerard Péreulària

Camino coix per un camí tort
ensopego amb la primera pedra
al terra miro el cel
i no em puc ni aixecar

el vent és l'unic que podria posar-me en peus
esparracat, mig nu, desnutrit,
amb una barba esfilagarçada
i uns peus amb durícies

El cap un pensament
i la mirada fixa

Al terra herm d'una vida estèril
perdut i dissortat sóc


el vent és l'unic que podria posar-me en peus
com una vela enmig del oceà
la incercia em porta
el destí se'm endú

no hi ha respostes
pel moribund en flames de l'ira
a les preguntes insultant
en la solitud brames com una escopeta de fira

Lentament sagnes
suaument morts
tranquil·lament somnies i l'infern que vius
es fon en uns segons
que et semblen eterns

Lentament albires
guaites sense defenses
totes les corredisses
i el despit....
ara res val res
ja ets un cadàver.

Ara ja ets menjar pels voltors......









Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Péreulària

Gerard Péreulària

75 Relats

16 Comentaris

52256 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Vaig néixer un 20 d'octubre a Barcelona. Soc de Sants, català i de la ceba. Em defineixo com a neo-romàntic. Soc de sentiments ferms, estimo l'art, l'amor i l'humor amb un cor de filferros i cotó fluix.

Amb la llança clavada dels sentiments anem vivint l'esperança que és l'amor l'únic camí. Quan comença la Lluita neix la Llibertat...

Llegeix-me, descobreix-me