Solitud (Narració)

Un relat de: Ferran de Montagut

Solitud

Narració

A pesar d'eixes parets que ofeguen ma llibertat, necessito amb urgència donar-me un temps a mi mateixa, per a caminar i caminar, caminar pel camp, per la ciutat sens rumb fixa, sens que ningú d'on passi em vegi passar, ni em senti, ja que estic mil vegades sola que la mateixa soledat, soledat de soledats, soledat desolada; plena de nits fosques, nits desvetllades, nits de no poder agafar el son, angoixa lenta, desgana infinita, que me enfonsa dia a dia en la mes profunda malenconia, amb un gran sofriment constant i un decaïment continuat al costat meu dia rera dia, com un ombra maleïda, quina necessitat tan gran sento com ésser humà de llibertat, que em fa doldre el meu cor des de el mes profund de mon ànima; caminar és ara quan mes necessito entre multituds perdudes i cors sens llum. la vida en si es molt dura, molt crua, molt amarga i injusta, jo ara necessito llibertat. Espai, i caminar, fugir de tot el que m'ha fet mal, tot el que m'ha dolgut, de tot el que em fa sofrir, de tot el que em fereix, de tot el que m'impedeix sentir-me millor, per què axis podré viure, i viure sense pensar en el ahir, sense pensar en el demà, viure dia a dia a plena plenitud. Doncs no sé si per a mi hi haurà un demà, i si demà podrà seguir viure o existir; viure amb els braços oberts, viure el present, el moment, sens pensar amb res. Sols en lo que sia correcta, en lo normal, sense que ningú m'ompli de problemes, sense que ningú em faci mal, sense que ningú em toqui, o m'agafi. Que pugi sols pensar en mi, únicament amb mi, i sols amb mi, axis de simple, ser autèntica, coneixem a mi mateixa, caminar sens cansar-me, pensar sens confondrem, clarament; fins i tot aprendre a dir.., no!
I saber el que en realitat vull, el que sento, el que en realitat desitjo, necessito aprendre a controlar-me i dirigir, dirigir ma pròpia vida, a brillar en el món amb la meva pròpia llum, necessito ales de papallona per poder volar, per estimar-me a mi mateixa una mica mes, respectar-me a mi mateixa, ser jo mateixa, necessito aprendré a dir no! a defendrem, a no callar, a no pensar tant en els demés, ni en el que diran, ni en el que pensaran, necessito passar, passar de las gents i que las gents passin de mi, necessito a no pensar tant en els demés, ni en el que diran, ni en el que pensaran, sens pensar amb ningú mes. Com si no existís ningú mes, sens que m'importi ja mai mes ningú mes, necessito aclarir la meva pròpia vida, desfer-me de les meves passades temences i dels dubtes, prendre les meves pròpies decisions i ser una dona nova, en aqueix mon de vaguetats.
Teresa
Autor:
Ferran de Montagut, escrita avui dia 14 d'Octubre de 2003, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

E-Mail: ferran_de_montagut@hotmail.com ferran_de_montagut_cos@msn.com etc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887257 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)