Soletat

Les ungles negres ja cansades
es rendeixen davant la terra
on s'amaguen les bones aigües
d'un solitari roure ofegat
en un mar ple de soledat.

Qui escoltarà les paraules
d'un desert de pensaments
sense cap prova d'esperança
de trobar bellesa alguna?

El vent espargeix tristes lletres
mentre el roure mor sense resposta.
La Soledat observa sense rancor
la invasió de la seva foscor
reduint a cendra el seu solitari cor .