Sola amb el mar

Quan només pots escoltar
La remor del mar i res més
S'allibera l'ànima i vol saltar
I abocar el sentiments

Mil espurnes ballant
damunt l'aigua platejada
t'acompanyen tot brillant
com si sabessin el que et falta

I el sol surt i s'amaga
vergonyós del que veu
una dona perduda i angoixada
sola i que es mira amb menyspreu

I mirant a l'infinit
on es troben mar i cel
es va apaivagant el neguit
i se'm desperta l'anhel

Potser no és tot perdut
potser m'haig de donar temps
potser només es un minut
dins l'univers dels sentiments