Sol en el temps

Un relat de: Ferran de Montagut

Desprès d'un temps un aprèn la diferència que hi ha entre sostenir una ma i la de lligar l'ànima, un aprèn que l'amor no sols significa posar-se al llit, i que una companya no vol dir seguretat un comença a aprendre que els petons no son contractes ni els regals son promeses de ningú. Es llavors quant un comença a acceptar les fallides amb el cap ven alt i els ulls ven oberts aleshores un comença a replantejares tots els seus camins en el dia d'avui, per què el futur del demà es massa insegur per fer plans de futur. Desprès d'aqueix temps un aprèn que inclòs el sol crema. Es quant llavors un planta el seu propi jardí i anivella la seva ànima en contes d'esperar que algú li porti les flors, un aprèn que realment pot aguantar, que un es en realitat fort, que un per si sol val. Amb el temps aprens que estar amb algú, per què te ofereix un bon futur, vol dir que mes aviat o mes tard voldràs tornar al teu passat. Amb el temps comprens que sols qui es capaç d'estimar-te amb tots els teus defectes i sens pretendre canviar-te potser pugui donar-te tota aquesta felicitat que desitges. Amb el temps et dones compte que si estàs al costat d'aquesta persona es sols per acompanyar-te amb la teva soledat i acabaràs per desitjar no veure-la mai mes.
Amb el temps entens que els amics vertaders son contats i mes tard o mes aviat et veuràs rodejat d'amistats que en realitat no ho son, sols busquen el seu benestar. Amb el temps aprens que les paraules dites en un moment de fúria, poden seguir fent mal a la persona que els i vares dir, durant tota una vida. Amb el temps aprens que demanar perdo qualsevol ho fa, però perdonar es sols d'ànimes grans, amb el temps et donaràs compte que el haver ferit a aquell amic molt probablement l'amistat no tornarà a ser mai mes igual. Algun jorn ploraràs per a aquelles que vas deixar marxar. Amb el temps et donaràs compta que l'experiència viscuda em cada ésser es irrepetible. Amb el temps aprendràs a dir que estimes, a dir que estranyes, a dir que necessites, a dir que no vols estar sol, però si tardes massa... Això ja no tindrà cap mena de sentit, hauràs perdut el teu temps tontament.

Autor: Ferran de Montagut, escrita esta Narració avui25 Juny de 2003, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
Notes: Qualsevol semblança amb altre Narració o escrit, es pura casualitat aquest sols ha sortit de la neva ment. L'Autor: deMontagut
E-mails: aneu_a_la_merda@yahoo.es fnaspleda@hotmail.com ferran_de_montagut@hotmail.com juandemontagut@latinmail.com mas_el_sol_solet@hispavista.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887979 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)