Sóc viva

Un relat de: bluewindysky
Em desperto amb una suor freda al cos. No puc ni respirar. Miro al meu voltant i veig que sóc viva, que els mercenaris no han entrat al camp de refugiats. He fugit de l'horror de la guerra, d'una guerra cruel i sanguinària. Una guerra absurda on el mal regna per tot el país. He vist com en nom de Déu es produïen les matances més terribles de la història de la humanitat. He vist cossos abandonats enmig del carrer. Homes armats mataven a sang freda a tots aquells que no volien empunyar les armes, a tots aquells que no pensaven igual que ells, que no pertanyien a la mateixa religió. Ja foren grans o petits, homes o dones. Tant els hi feia. Dones que eren tirotejades per defendre els drets humà queien com a mosques sota les mirades rialleres d'aquests bàrbars. Nens que duien armes mataven els seus germans, drogats per aquests mercenaris cruels i despietats. Tot ho destruïen: escoles, museus, monuments, mesquites... La destrucció era el seu lema. Escampaven el caos per tot arreu, creant lleis arbitràries on ells eren els senyors de la guerra, els mestres de la por. He fet centenars de kilòmetres a peu per allunyar-me de la barbàrie, deixant enrere la barbàrie.


Ara sóc aquí, al camp de Zaha'atari, on visc en una petita tenda de campanya que comparteixo amb dues companyes més, allunyada de la guerra però on els malsons em persegueixen nit i dia. Em dic Warda, sóc siriana, i tinc 18 anys.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de bluewindysky

bluewindysky

2 Relats

0 Comentaris

520 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor