Sóc poema abstracte

Un relat de: Marc Freixas

De paraula,
de lletra,
de vers,
d'estrofa;
en sóc poema,
i tinc ritme quan marco el temps,
i tinc plor quan parlo la tristesa,
i tinc riure quan parlo l'alegria...

i escric el ritme que marca el pas del temps quan parla

( resumeixo en aquesta última frase, els tres últims versos ).

Cerco al poeta,
mentre trobo en el seu fer, tot un trencament dels esquemes,
que reintegra pensaments optimistes,
tot passant ( i recalcant ) per les següents extravagàncies :

Extravagància 1

Extravagància 2

Extravagància 3

Última extravagància

( lectures poètiques de fàcil accés publicades al web ).

Sóc poema abstracte,
però romàntic,
i tendre,
i sempre extravagant;
sóc un Sisa,
un Canimas,...

Però també sóc un Lluís Llach i un Martí i Pol,
i un amor,
i un desig per acomplir noves promeses,
i nous espais d'uns altres fers més moderns i emergents.

I si :

sóc poema abstracte.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.