Cercador
sóc el pa que tu no tens
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
en un primer instant, diré :
sóc el pa que tu no tens
i recordant l'ahir
he trobat el present
per arribar al futur...
i la mirada
es complementa amb els ulls
per esdevenir tota mena d'escenaris que hi ha al món
a la presó dels somnis... mans lligades d'esperança
la raó de ser
és important en els moments difícils,
i jo
encara sóc el pa que tu no tens
què més he de fer
per avergonyir-me!!!
hi ha tanta pena acumulada al cor de tanta gent
que ni el desastre d'aquest mal temps
no és suficient per entristir-me
hi ha tants terretrèmols a dins del meu cap,
tanta angoixa per carrers de ciutats i paisos oblidats
i llàgrimes embogides dins la pròpia consciència
que jo no puc ser algú
si encara sóc el pa que tu no tens...
ho sento amb tota la meva ànima
el dia que pugui trepitjar aquestes terres de fam,
de pobresa i de catàstrofes naturals
serà quan podré desfer-me del meu pa
i donar-te'l tot a tu
jo
no vull ser mai més tan egoista
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871292 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.