Cercador
Sóc de tots
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Una carrera literària
no podrà definir-me mai
com aquell qui té la certesa plena de totes les coses...
mai es podrà dir que he vist la llum
pel simple fet de tocar sostre, arribar al cim més alt,
allà on no hi queda altra cosa que no sigui tan sols el poema fet en català.
Arribar al cim més alt no vol dir res,
ja que tothom té dret a fer servir la literatura catalana de la manera que més li convingui.
No per això
ha de deixar de ser important
el fet d'assolir reconeixement,
però la perfecció no existeix, i per tant
el propi poeta
ha de saber entendre que és de tots,
i jo, com no podria ser d'una altra manera, també ho sóc.
no podrà definir-me mai
com aquell qui té la certesa plena de totes les coses...
mai es podrà dir que he vist la llum
pel simple fet de tocar sostre, arribar al cim més alt,
allà on no hi queda altra cosa que no sigui tan sols el poema fet en català.
Arribar al cim més alt no vol dir res,
ja que tothom té dret a fer servir la literatura catalana de la manera que més li convingui.
No per això
ha de deixar de ser important
el fet d'assolir reconeixement,
però la perfecció no existeix, i per tant
el propi poeta
ha de saber entendre que és de tots,
i jo, com no podria ser d'una altra manera, també ho sóc.
Comentaris
-
Tens raó Marc...[Ofensiu]AVERROIS | 18-02-2011 | Valoració: 10
...cada mot, cada vers estàs donant alguna cosa de tu mateix que els altres poden compartir. El més important a vegades és ser llegit, així aquest intercanvi és factible.
Gràcies a la literatura de qualsevol mena sabem moltes coses, del passat i del present.
Una abraçada.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
875006 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.