Sóbre gustos SÍ hi ha molt escrit

Un relat de: Inferius

Quan un és jove i immadur sol admetre que sobre gustos no hi ha gens escrit, quelcom que s'arriba a creure fil per randa si hom ho escolta per boca d'un fanàtic de l'extravagant art contemporani. Però, amb els anys, s'adquireix la malícia necessària per a saber que aquells que afirmen que sobre gustos no hi ha gens escrit són éssers que no van anar a l'escola en la seva vida, perquè sabrien que precisament sobre gustos s'han escrit biblioteques senceres. El mateix Montesquiu (1689 - 1755), escrigué un tractat sencer dedicat al gust, en què contemplava els sentits de la vista i l'oïda com a mereixedors de la capacitat per deliberar el gust estètic.
Que els gustos canviïn i siguin contingents no vol dir que no s'hagi escrit res al seu respecte, i justament per això, perquè canvien, fa cent anys un quadre del Greco es comprava per pocs diners, i les pintures tenebroses de Goya eren objecte d'un general menyspreu. Reacció contra el gòtic decadent va ser l'arquitectura del Renaixement, i contra les línies severes d'aquesta es va alçar l'arquitectura del Barroc. Enfront del decrets pictòrics academicistes va sorgir l'impressionisme, i així també Salvat-Papasseit no va escriure versos com Bécquer, ni avui mengem el pollastre com ho feien els medievals. És evident que quan els indocumentats afirmen que "sobre gustos no hi ha gens escrit" no volen dir que els gustos canvien, sinó que afirmen que cal tirar per terra els valors que l'home ha consagrat en la seva llarga lluita pel bé, la veritat i la bellesa. En comptes d'acontentar-se amb dir que el seu gust és seu, reconeixent que hi ha gustos que mereixen ser liquidats, pretenen que hom admeti que el seu gust és tan bo com un altre.
Així doncs, afirmar que sobre gustos no hi ha res escrit és, abans que res, una hipocresia moral, sobretot si tenim presents, per exemple, els patrons i estereotips que regulen la nostra societat. En l'actualitat, existeix una clara sensibilització i alhora una preocupació estètica per agradar, per ajustar-se als "gustos socials", cosa que en bona part propicien els mitjans de comunicació, en el sentit de tenir cura de l'aspecte, de l'aparença de persones i objectes, i també de les formes, comptant més el fet de saber estar que el de saber ser. Que potser malalties com l'anorèxia o la bulímia o l'obsessió per una determinada operació estètica no són el resultat de gustos universals irrefutables i invariables? La societat ha viscut sempre d'uns determinats clixés que, si bé és cert que s'han anat modificant, han estat, en el seu moment, lleis tan magnànimes com les de qualsevol Constitució. Sobre gustos, per sort o per dissort, sí hi ha molt escrit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: