Sobre el teatre i l'escriptura.

Després d'actuar en l'obra teatral "La ciutat ocupada", el dijous i el divendres, 18 i
19 de setembre de 1997, a Sueca.


Quan estàvem assajant, jo volia que passaren prompte els assaigs i les represen-
tacions de l'obra. Primera, perquè encara tinc coses pendents per a escriure o per a
repassar, i, segona, perquè tenia por de què la representació eixís mal, i volia fer-la ja
d'una i que eixís bé, així desapareixeria la meua inquietud.
Però, ara que ja s'ha passat i ja no hem d'anar a cap assaig ni representació, note
con un buit, com si em faltés alguna cosa, sent una espècie de pena o tristor perquè ja
s'ha acabat tot.
No sé si hauré tastat el verí del teatre, però el cas és que jo ho note com una droga.
Abans no sentia una gran necessitat d'actuar, però durant els assaigs i les
representacions m'ho vaig passar bé (encara que estava un poc nerviós), i ara és com si
tingués el "mono", tinc ganes de tornar. Però també sé que això és un cercle viciós, que,
si tornés a assajar i actuar, quan acabàssem altra obra tornaria a estar trist i a tindre
ganes d'actuar de nou altra vegada, i això no s'acabaria mai, i em quedaria "enganxat "
a eixe món que només pretenia visitar.
I no vull deixar-me atrapar per eixa fascinació, perquè sé que el teatre requereix
molt de temps, i jo necessite temps per a escriure. Escriure, per a mi és vital, és bàsic,
sense això no tindria sentit la meua existència. Mitjançant l'escriptura puc expressar-me
amb una gran llibertat, i per a mi és fonamental, em plena molt. No puc abandonar
l'escriptura (almenys per ara) perquè, si no, seria la meua fi.
De totes formes, vull destacar que el món del teatre també m'ha seduït i m'atrau (o
almenys la part que he vist) i haig d'esforçar-me molt per a lluitar contra l'influx que
exerceix sobre el meu esperit. És un món molt aventurer i emocionant, i m'agrada molt.
Però sé que pot resultar perillós per a mi (per motius psicològics). De manera que,
per eixa raó, per les altres que he dit i supose que per algunes més, haig d'evitar ser
captivat i absorbit pel món teatral.
Encara que sí que puc intentar tornar a visitar-lo de tant en tant, actuant alguna ve-
gada que altra en alguna obra, però sempre concebent-ho com una distracció, com una
activitat que faig per a divertir-me i per a provar altres coses i tindre noves experiències,
però no amb intenció de clavar-me per complet i d'una forma plena en eixe món. Per a
això ja tinc el de la literatura.


Sueca, a 20 de setembre de 1997.
Als de "Lluna Plena Teatre".