síndria

Aquells sis ulls mirant. Anhelen quelcom tan simple com una síndria. Per ells és més que això. És qüestió d'orgull. És cosa de panxa buida. És el fet que són joves i s'ho prenen a gràcia tot. Simple fet de distreure's. De cagar-se després en aquella nena i "odiar-la" per uns instants. Els ulls blaus estrangers no només és mengen la fruita amb la mirada. L'està degustant, de bo. És mira orgullosa primer a les tres noies, després a la síndria. I no ha vist ni la meitat de món però les està vencent. Ella menja amb desgana. Les altres amb aquell "raurau" que es sent tot i el soroll del tren arribar. Però no importa. Les trenetes rosses marxaran, evidentment amb sa mare i la síndria. Els ulls que ja s'han oblidat d'anhelar opten per comprar-se dues napolitanes i un entrepà.