Simples estranys

Un relat de: MenudA

La teva veu m'arriba sempre
Just en el moment que menys la necessito,
I quan, finalment, arriba just en el segon
Que he decidit no esperar-la més.

Cada cop que necessito
La calor dels teus braços, una mica d'afecte
Decideixes que és millor no aparèixer,
Passar de tot...
Demà serà un dia millor.

Què passa?

Quan tu m'esperes en algun lloc
M'agrada no presentar-m'hi....
Amago el cap sota el coixí
I penso amb tot el que podríem haver fet aquesta tarda.

Quan ens mirem als ulls
Tot sembla canviar....ens sembla veure-hi un nou món,
Un món desconegut.

T'espero, amb el mòbil sota el coixí...
.....espero aquella trucada que fa dies que no arriba.
Quan, finalment arriba, dura menys del que els dos ens esperàvem.
Pengem, i ens passem una nit en vetlla pensant en el que ens podríem haver explicat.


Som estranys
Actuem com estranys....

Comentaris

  • uo! estranya coincidència![Ofensiu]
    kispar fidu | 14-08-2006

    uoles! veig que erets nova i que no t'has estrenat massa! el teu relat es de ja fa un temps... quasi un any! no sé si encara voltaràs per aquí de fet...

    però bé, de totes maneres, aquest poema teu m'ha recordat situacions en que de vegades jo tmb m'hi trobo! sí, sí, aquest voler estar amb ell@ i en canvi no voler quedar per veure-l@, o esperar aquella conversa i resultar ser molt més curta del que voldries...

    Simples estranys i simples estranyeses, que en l'amor fan de dos coneguts uns estranys, potser simples, però en aquell moment desconeguts.

    espero que no hagis abandonat del tot aquest web i que potser el meu comentari et faci reviure aquestes pàgines i t'animis a continuar compartint les teves lletres i les dels altres!

    que vagi bé! ens veiem per aquí,
    Gemm@

    Aprofito per encadenar-te a les flames de la cadena d'RC!


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


  • Estranys sentiments...[Ofensiu]
    ROSASP | 28-09-2005

    plens d'intensitat i de confusió, de neguits i d'incertesa.
    Només al mirar al fons dels ulls un món s'obre sense necessitat de paraules, gairebé sembles poder creuar el llindar d'aquella porta.
    Però aquesta barreja de sensacions contradictòries són flama i cendra alhora.
    De moment només pots acaronar l'ombra d'una percepció, però aquestes sensacions difícils de definir formen part de l'encís de la vida.

    Benvinguda a RC, veig que sóc la primera en comentar-te. Espero que escriguis força i que ens trobem entre les lletres...

    Una abraçada!

l´Autor

MenudA

1 Relats

2 Comentaris

605 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Uoies....
Aquest món dels relats, per mi, no és gens llunyà, gens estrany... el que sí és "nou" , diguem, per mi, el món de relats en català.
El que ara no em posaré a fer és a descriure com sóc....només diré que sóc de les persones que pensen que descriure's un mateix costa molt, que és molt complicat i que, si ho aconsegueixes, t'acabes equivocant...
Només espero que pugui anar publicant, esporàdicament o no, algun relat o algun poema, faré el que pugui.

---Una espurna de llum---

Últims relats de l'autor