Silencis de bambú

He apretat l'enter en el moment equivocat! Sóc un cas!
Bé vaig a fer el comentari...

Trobo que el titol és molt suggeridor, només de veure'l ja tens ganes de llegir la resta de poema. Està molt ben trobat perquè combina el misteri dels silencis, amb l'exotisme del bambú.

El poema en si et deixa un regust dolç, de ritme lent i de calma, tot impregnat d'essències orientals. Les pluges, la seda, les mosquiteres, el bambú, el curri, l'arrós... et transporten en un altre món, una altra cultura, una altra forma de veure la vida.

El més interessant de tot, però, és la seqüència que conté. Aquesta parella d'amants que es contemplen en silenci, es fan l'amor i amb ell trenquen els silencis. M'agrada molt el ritme que té el poema.

Crec que va ser un bon recomençament!

S'acosten les pluges
I jo recolzo el cap sobre la seda,
I t'observo mentre despulles paraules
Entre teles mosquiteres
I silencis de bambú.

S'escolen les hores, cilíndriques,
Per l'interior de les canyes
I els núvols s'acosten, a fora;
Paraules sobre la seda,
Petons picants de curri
I amor carregat d'espècies.

S'acosten les pluges
I al teu cos ja està plovent
Suor especiada,
Olor de jonc i canya,
Sabor de curri, d'arròs i palma.

I tu i jo trenquem silencis
De seda i mosquitera,
Gemegant com gemega el vent
Quan s'escapa entre el bambú.

un retorn amb un poema suau. Ens ofereix un món d'olors i imatges realment intenses. Vós, que sou un dels pilars d'aquesta pàgina honora la seva fama que el preceseix, i que tant s'ha guanyat amb els seu relats.

M'imprimeixo aquests silencis i em deleitaré xiuxiuejant amb veu baixa mentre admiro el paissatge.

Bentornat a Rc.

OhCapità.