Silenci

El pas esporàdic de l'odi pels rostres
ha reflectit històries passades.
Esfondraments, delectances,
morts, fissures, brams,
inclús somriures:
el veritable transcurs
que de tant en tant es repeteix.
Adormir-se en el pendís
i el vici de parlar dels pous
mentre emergeix
la providencial efígie.
L'atemperament crucial, llavors,
d'un nord on conflueixen ànsies inconegudes.
Jau a la vora el que podria ser el silenci.
Ens hi acostem, sembla ser, amb recança.
No podem deixar de no ser nosaltres.