Silenci

El noi surt de l' autobus, el veu i procura evitar-lo. Massa tard, ja l'ha vist:- Quan de temps! Exclama mentre somriu i fa una abraçada a l' enemic. S'intercanvien unes paraules aparentment agradables, es donen un copet a l'espatlla i es separen. Cadescú pel seu camí. Silenci i endavant.

Dos carrers més enllà, la xicota ja fa estona que l'espera, vol dir-li que ja no l'estima, o que si,que l'estima, però no com a ell li agraderia. Però, el veu fotut i creu que ara, no és el moment per ensorrar-lo encara més. Malgrat tot, se'n adona que només s'excusa, per això calla, i, adolorida alleugereix el pas fins arribar al cinema. Alla no hauran de parlar, allà ja parlen els actors.

La pel.licula és lenta, un dimarts al vespre, al cine no hi ha mai gaire gent. El noi s'apropa a la noia, li prèn les mans i li besa el front. Ella, incòmode, fingint atenció i amb una dissimulada inconsciència, aparta les seves mans de la tendresa del noi.
S' encenen els llums de la sala i li suggereix d'anar a un bar a prendre un cacaolat calent, ella però, es mira el rellotge i diu que té pressa.

I així, tot sol trist i moix, comença a caminar passeig avall i entre la foscúria, només sent el soroll d'un camió d'escombraries i el gemecs de dos gats buscant parella.

La mare ja fa estona que l'espera. Han trucat del institut:- El seu fill no farà mai res de bo, és un cas perdut. La dona plora desconsolada, no sap què és el què ha fet malament i fins ja quasi no recorda el temps que fa que no amanyaga el seu fill. Abatuda i sense esma, prefereix no esperar-lo, es posa el pijama, s'endinsa entre els llençols i mentre s'abraça amb l'escalfor del seu marit, somnia amb la carn d'un altre home i pensa que tot plegat és una completa estafa.

Algun dia serà nadal, cal comprar per amagar-ho tot, les penes, l'egoisme, la infidelitat. Silenci i endavant. És el més fàcil.