Cercador
Si us plau ajudeu-me
Un relat de: Anna1996- Compartir:
Estas més tranquil·la?- el mira amb ulls de menyspreu- no oi? Vols que em quedi?
No.
Des dels ulls d'una persona com la Pilar, he sigut una nena malcriada, als ulls de tots els meus professors sóc una nena malcriada i la meva depressió es pot deure els amics, els qual no he tingut mai per tant causa improbable, o a la família, a qui culpo de tot el que m'ha passat. Però podria ser que els professors també hi tinguessin alguna cosa a veure? Vull dir, anar al cole sense ganes de viure i que et diguin que ets patètic per no saber resoldre una equació, que et mirin amb cara de nena mimada que sabràs tu de viure?
De petita totes les sabates que tenia eren unes que portava cada dia per anar a l'escola, negres, anava així cada dia, a 4 d'ESO quan vaig acabar les alzines anava amb unes sabates 3 talles més gran de les que em tocava. Deixeu-me dir abans que el meu pare es químic, la meva mare funcionaria i la meva germana sempre ha vestit de 25 botons.
Com a família no tenim gaires punts, dos avis alcohòlic, un d'ells ignorat per la seva filla la meva mare des de que l'avia es va morir. La meva mare de petita em picava perquè es posava nerviosa quan m'ensenyava a llegir, el meu pare no va fer mai res, tampoc fa res ara que la seva dona perd els nervis i ens insulta dia rere dia.
Porto sola tans anys, que el final em vaig buscar un novio 7 anys més gran que jo perquè tapes la mancança que deixen els meus pares en mi, no va funcionar, ells van passar encara més de mi a part de castics sense sentit per tal d'allunyar-me d'ell, intens de suïcidi varis? El meu novio els va trucar, no en van fer cas. Mentre la mitjana fos de 9,5 no passava res. És important guardar les aparences.
I aquí estic, avui, 25 de desembre del 2013, amb 17 anys, una depressió, batxillerat internacional, mitjana de 7, sentiment de fracas agut, soledat, insatisfacció personal, i unes ganes, molt, molt, molt , intenses de que tot s'acabi, me'n he anat de casa i m'han vingut a buscar i m'han dit que tot es culpa meva.
Que faig? Ajuda, això és un crit d'auxili.
No.
Des dels ulls d'una persona com la Pilar, he sigut una nena malcriada, als ulls de tots els meus professors sóc una nena malcriada i la meva depressió es pot deure els amics, els qual no he tingut mai per tant causa improbable, o a la família, a qui culpo de tot el que m'ha passat. Però podria ser que els professors també hi tinguessin alguna cosa a veure? Vull dir, anar al cole sense ganes de viure i que et diguin que ets patètic per no saber resoldre una equació, que et mirin amb cara de nena mimada que sabràs tu de viure?
De petita totes les sabates que tenia eren unes que portava cada dia per anar a l'escola, negres, anava així cada dia, a 4 d'ESO quan vaig acabar les alzines anava amb unes sabates 3 talles més gran de les que em tocava. Deixeu-me dir abans que el meu pare es químic, la meva mare funcionaria i la meva germana sempre ha vestit de 25 botons.
Com a família no tenim gaires punts, dos avis alcohòlic, un d'ells ignorat per la seva filla la meva mare des de que l'avia es va morir. La meva mare de petita em picava perquè es posava nerviosa quan m'ensenyava a llegir, el meu pare no va fer mai res, tampoc fa res ara que la seva dona perd els nervis i ens insulta dia rere dia.
Porto sola tans anys, que el final em vaig buscar un novio 7 anys més gran que jo perquè tapes la mancança que deixen els meus pares en mi, no va funcionar, ells van passar encara més de mi a part de castics sense sentit per tal d'allunyar-me d'ell, intens de suïcidi varis? El meu novio els va trucar, no en van fer cas. Mentre la mitjana fos de 9,5 no passava res. És important guardar les aparences.
I aquí estic, avui, 25 de desembre del 2013, amb 17 anys, una depressió, batxillerat internacional, mitjana de 7, sentiment de fracas agut, soledat, insatisfacció personal, i unes ganes, molt, molt, molt , intenses de que tot s'acabi, me'n he anat de casa i m'han vingut a buscar i m'han dit que tot es culpa meva.
Que faig? Ajuda, això és un crit d'auxili.