Si estiguessis aquí...

Quan tenia la mirada perduda, quan tan sols podia pensar i no dir res perquè no em saltessin les llàgrimes...quan intentava pensar en moltes coses a la vegada per no recordar a tota aquella gent que havia perdut, pensava en tu, en tu i en mi, recordava i m'imaginava com hauria estat la tarda si encara stiguessim junts, si res del que va passar hagués passat... veia com t'agafava la mà, com et deia alguna cosa a cau d'orella i tu em feies un petó, la gent ens mirava de reüll, trista, desepcionada...erem la seva distraccio en aquells moments de tristesa, no els importavem gaire pero volien pensar en alguna cosa agradable per no plorar... després d'això et deia adéu i et deixava marxar amb aquell que et necessitava més que jo, el teu millor amic... tot era bonic però de sobte un estossec, la musiqueta inesperada del movil d'algú sonava i feia que tot tornés a la normalitat, feia adonarme'n de que no et tenia, que havia perdut a gent important i que t'estimava, em feia pensar i plorar, recordar tots els moments que havia estat pensant en tu, que havia estat feliç al teu costat... tu em feies somriure i jo durant temps et vaig treure aquest somriure tan bonic.