Sí, crec en l'amor.

Sí, crec en l'amor.

Crec en l'amor, ja ho se ja, soc una idiota.
Potser m'agraden molt les coses romàntiques, els detalls, el carinyo, la tendresa rebuda per la persona estimada, qui sap.

A vegades hi penso, quan una persona esta amb un altre es creu la més feliç, que ho te tot, que no li fa falta res més que l'amor, la presencia, l'atenció de l'atre persona cap a ella. Això si, quan tot s'esvaiex, aquella persona tan especial, es transforma en algú a qui no vols tornar a veure mai més, es aquella persona que viu en el teu record i tú l'únic que vols fer es borrarla.

Després estàn les parelles que son per tota la vida. Aquestes persones s'estimen igual que totes les altres parelles, pero hi ha alguna cosa que els diferencia. Aquestes parelles tambe s'enfrenten als mateixos problemes que tothom, suposu que l'única diferencia es que aquestes dues persones no deixen que els hi afecti, sempre tiren cap endavant si estan junts. En els moments on tot es podria anar a pique un dels dos, mostra tal fortalesa que fa que el problema s'esvaeixi, que tot torni a ser com abans.

Hi ha dos tipus d'amor.. el de tota la vida i el que no.
Ara pensa.
Quin es el teu?